Transició de l'Antic Règim a l'Estat Liberal a Espanya
L'Antic Règim: Definició i Estructura
L'Antic Règim és el sistema polític, econòmic i social vigent als segles XVII i XVIII a Europa, i en el cas espanyol, el sistema anterior a la Revolució del segle XIX.
Característiques de l'Antic Règim
Política: Monarquia Absoluta
Basada en la sobirania reial (el rei concentra els tres poders). L'Estat era patrimonial i propietat de la Corona (els habitants eren súbdits).
Societat Estamental
Societat dividida per naixement en estaments:
- Privilegiats: Noblesa i clergat.
- No privilegiats: Camperols, burgesos, etc.
Economia Agrària i Senyorial
Fonamentalment agrària, amb obstacles al comerç i a la circulació de béns i immobles (propietat vinculada o amortitzada). Era monopolística i senyorial, on els gremis controlaven la producció artesanal.
El Liberalisme: Ideologia i Transformació
El Liberalisme és la ideologia que es va alçar en contra de l'Antic Règim, promovent canvis estructurals:
Política Liberal
Basada en la sobirania nacional (mitjançant sufragi) i un Estat institucional que garanteix els drets dels ciutadans. Hi ha divisió de poders i el rei ha de jurar la Constitució, com la resta de ciutadans.
Societat de Classes
Societat estructurada per la riquesa, principalment dividida entre la burgesia i el proletariat.
Economia de Lliure Mercat
Activitat econòmica lliure (oferta i demanda). Es promou la desamortització i desvinculació de les propietats, l'abolició dels monopolis i la supressió dels gremis, garantint la llibertat de producció, circulació i contractació.
Guerra del Francès (1808-1814)
La Guerra de la Independència (o Guerra del Francès) va començar el 2 de maig de 1808 a Madrid. Va ser un conflicte complex:
- Guerra contra la invasió francesa (1808-1814).
- Guerra civil entre patriotes i afrancesats.
- Conflicte internacional entre França i Anglaterra.
Aquest període va anar acompanyat d'una revolució política (Constitució de 1812) i es divideix en tres fases. La societat es va dividir en dues parts principals:
- Els Afrancesats: Una minoria d'intel·lectuals il·lustrats.
- El Front Patriòtic: Oposat a Josep I per diverses raons.
L'Estatut de Baiona (1808)
És considerat el primer text constitucional amb signatura espanyola, impulsat per les reformes que proposava. Recollia les idees principals de la Revolució Francesa:
- Igualtat de tots els espanyols davant la llei.
- Impostos per a tothom i supressió dels privilegis del clergat i la noblesa.
- Abolició de la Inquisició.
- Certa llibertat de premsa.
- Promoció de l'ensenyament.
- Fi del règim senyorial.
Tot i que no va ser plenament imposat, és important i un element clau que va influir en la Constitució de 1812.
Actituds davant la Invasió Francesa
Els Afrancesats
Intel·lectuals, alts funcionaris i part de l'alta noblesa que van col·laborar amb la nova monarquia de Josep I. Estaven vinculats al Despotisme Il·lustrat i volien implementar reformes sense revoltes. Van ser perseguits per Ferran VII.
El Front Patriòtic
La burgesia, especialment els liberals, va ser el grup més influent. La Constitució de 1812, elaborada a Cadis, reflecteix clarament els seus ideals burgesos.
La Constitució de Cadis (1812): La Pepa
Aquesta Constitució va significar la fundació de l'Estat liberal i el desmantellament de l'Antic Règim, recollint moltes de les idees de l'Estatut de Baiona. Va ser la més avançada de l'època i va suposar la fi de l'absolutisme.
És l'única constitució d'un imperi que reconeix com a iguals els ciutadans de la metròpoli i els de les colònies.
Articles i Principis Clau de la Constitució de 1812
- El rei governa, però no dicta: fa lleis, les interpreta i les executa (divisió de poders).
- Protecció de la llibertat individual i la propietat privada.
- No contempla l'esclavitud (els esclaus podien comprar la seva llibertat).
- Tothom paga impostos, inclòs el rei.
- Estableix el sufragi universal masculí.
- Servei a la pàtria espanyola en cas de crida de l'Estat (context de guerra amb els francesos).
- Constitució confessional, atorgant protagonisme a la religió catòlica.
Nota sobre la Successió Femenina
A la Corona d'Aragó, les dones no podien regnar; a Castella, sí (per absència de baró). Després del matrimoni dels Reis Catòlics, les normes de Castella van prevaldre. No obstant això, l'any 1713, Felip V va introduir la Llei Sàlica francesa a Espanya, abolint la Llei de Partida i impedint que les dones poguessin regnar.
Les Guerres Carlines i la Construcció de l'Estat Liberal
Les Guerres Carlines van ser conflictes civils que van enfrontar dos bàndols:
- Bàndol Carlí: Donaven suport a Carles Maria Isidre (germà de Ferran VII). Eren de tendència absolutista.
- Bàndol Isabelí: Donaven suport a Isabel II (filla de Ferran VII). Eren de tendència liberal.
Fases de les Guerres Carlines
La construcció de l'Estat liberal es va consolidar a través de tres guerres civils:
- Primera Guerra Carlina (1833-1840).
- Segona Guerra Carlina (1846-1849).
- Tercera Guerra Carlina (1872-1876).
Aquests conflictes van tenir els seus principals focus a Catalunya, el País Basc i les zones rurals. Entre les guerres, hi va haver diversos aixecaments i intents carlins, com l'intent de la Ràpita.
La Desamortització: Objectius i Fases
La Desamortització és el conjunt de mesures legislatives per expropiar les propietats amortitzades (vinculades), posant-les a la venda com una mercaderia més. L'objectiu era que més gent hi pogués accedir i activar econòmicament les terres no treballades, buscant un augment de la productivitat.
Fases Principals de la Desamortització
- Desamortització de Mendizábal (1836): El ministre Mendizábal nacionalitza i ven els béns de l'Església.
- Desamortització de Madoz (1855): El ministre Madoz nacionalitza i ven els béns municipals, de l'Estat i dels ordes militars.
Conseqüències de la Desamortització
- Canvi de propietat: Les terres passen a mans de compradors (burgesia) i nobles.
- Consolidació dels latifundis.
- Deteriorament econòmic dels petits agricultors.
- Modernització i augment de la productivitat.
- Augment del nombre de jornalers.
- Ampliació de la superfície cultivada.