La transició cap a la democràcia i la constitució del 1978
1.-La transició cap a la democràcia (1975-1978)
1.1.-De l'immobilisme al reformisme
El 22 de novembre de 1975 Joan Carles de Borbó va ser proclamat rei d'Espanya i va disposar que Carlos Arias Navarro continués al capdavant del govern. D'aquest s'esperava un programa reformador del sistema polític, però Navarro es va limitar a proposar uns petits canvis que van causar una decepció als reformistes franquistes.
Junta Democrática i Convengencia Democrática es van fusionar en Coordinación Democrática, que van prendre la iniciativa i van definir un programa comú. A Catalunya es va crear el consell de forces polítiques de Catalunya, que agrupava onze partits. Aquestes forces van promoure una sèrie de mobilitzacions populars que reclamaven les llibertats democràtiques, l'amnistia i l'Estatut d'Autonomia.
Durant aquells anys la conflictivitat laboral va augmentar i es va polititzar de tal manera, que a les reivindicacions laborals o salarials s'hi va afegir la demanda de democràcia i llibertat. L'hivern de 1975-1976 a Catalunya, al País Basc i a Madrid es van fer vagues del metall i de la construcció.
El 30 de juny de 1976 el rei Joan Carles I els seus col·laboradors van forçar la dimissió d'Arias Navarro i van aconseguir imposar Adolfo Suárez com a nou president del govern.
1.2.-La reforma política d'Adolfo Suárez
El nou govern va proposar fer la llei de reforma política (LRP), que reconeixia els drets fonamentals de la persona, conferia la potestat legislativa i establia un sistema bicameral (Congrés i Senat) elegit per sufragi universal. Però per poder imposar-la calia neutralitzar la resistència dels immobilistes i assegurar-se la participació d'una bona part de l'oposició democràtica.
Suárez va aconseguir que les Corts franquistes aproven la llei de reforma política presentant-la no com una ruptura, sinó com un canvi polític d'una legalitat a una altra. Tanmateix, establia unes garanties clares: no era negociable ni la monarquia ni la sobirania única.
La llei base va ser sotmesa a referèndum el 15 de desembre de 1976 i va ser aprovada pel 81% dels votants.
Immediatament el govern Suárez va dictar una sèrie de disposicions i va negociar amb l'oposició Les Bases per a la celebració d'unes eleccions democràtiques. La legalització del Partit Comunista de Suárez va provocar una crisi de govern i l'enfrontament amb comandaments militars.
Davant de les primeres eleccions es va anar configurant un nou panorama polític:
Esquerres: (PSUC-PCE, PSC-PSOE)
Dretes: (Alianza Popular)
I des del govern es va constituir la Unió de Centro Democrático.
El procés de la transició es va accelerar gràcies a les circumstàncies difícils en què es desenvolupava: una crisi econòmica, una onada de mobilitzacions socials, brots de violència, actes terroristes d'ETA i del GRAPO i forta resistència dels sectors franquistes.
1.3.-Les eleccions democràtiques del 1977
Les eleccions generals del 15 de juny de 1977 en el conjunt d'Espanya van donar com a resultat un sistema polític bipartidista: la UCD va aconseguir 166 diputats, PSOE 118, PCE 19, i Alianza Popular 16. A Catalunya el triomf va ser per a les esquerres: el PSC va obtenir el 28% dels vots i el PSUC el 18%.
Tot i no tenir la majoria absoluta al Congrés, Adolfo Suárez va formar el primer govern democràtic després de la guerra civil. Aquesta primera legislatura tenia la missió principal de elaborar una nova constitució. També les forces polítiques parlamentàries van acordar una colla de mesures polítiques, socials i econòmiques per començar l'etapa de consens polític.
2.-La constitució del 1978 i l'estat de les autonomies
La constitució del 1978 va començar la política de concerts. Per redactar-la es va elegir una ponència formada per diputats de tots els partits amb representació a les Corts.
La Constitució va adquirint un caire progressista, producte del consens, que permetia que el posterior desenvolupament legislatiu fos acceptat tant per l'esquerra com per la dreta. Una vegada aprovat per les dues cambres, el text constitucional va ser sotmès a referèndum el 6 de desembre de 1978. Una majoria va donar validesa a una constitució que continua fins ara.
La Constitució defineix Espanya com un “estat social i democràtic de dret”, organitzat com una monarquia parlamentària. Regula la separació dels poders i instaura el Tribunal Constitucional. També desenvolupa una àmplia declaració de drets fonamentals i de llibertats civils i polítiques i es fixa el dret a vot a partir dels 18 anys.
La Constitució va instaurar un sistema polític i administratiu descentralitzat amb la creació de comunitats autònomes en tot el territori. Totes les comunitats es van regular mitjançant estatuts que inclouen els òrgans legislatius, elegits per sufragi universal, els executius i fixen les competències. Es van establir dos procediments per arribar a l'autonomia: l'article 151 i l'article 143.
L'aprovació de la Constitució va implicar també una profunda reforma del codi penal i del codi de justícia militar, com la desaparició de la legislació franquista.