La Transició Democràtica Espanyola: De Franco a la Democràcia (1975-1982)
La Transició Democràtica Espanyola (1975-1982)
Els Inicis de la Transició (1975-1977)
A la mort de Franco, no hi va haver incidents significatius. El cadàver del dictador va ser exposat al Palau Reial i, posteriorment, enterrat solemnement al Valle de los Caídos. Amb aquests esdeveniments, s'iniciava oficialment la Transició Democràtica a Espanya.
El Primer Govern de la Monarquia: Continuïtat (1975-1976)
El primer govern de la monarquia, presidit per Arias Navarro, era clarament continuista. No obstant això, incloïa figures partidàries d'una transició cap a la democràcia, com José Mª de Areilza, Antonio Garrigues i Manuel Fraga. Dos nomenaments van resultar decisius per al futur del procés: els de Torcuato Fernández Miranda i Adolfo Suárez.
Es va iniciar una tímida obertura amb la legalització d'associacions polítiques que acceptaven les lleis franquistes. Tanmateix, els partits d'esquerra no acceptaven la monarquia, exigien l'amnistia dels presos polítics i, a Catalunya i el País Basc, demanaven el restabliment de les autonomies.
Els partits d'esquerra es van organitzar en dues plataformes principals:
- La Junta Democràtica, liderada pel PCE de Santiago Carrillo.
- La Plataforma de Coordinació Democràtica, del PSOE amb Felipe González.
Aquestes dues plataformes es van unir posteriorment en la Coordinació Democràtica, coneguda popularment com a Platajunta.
Durant aquest període, es van organitzar nombroses manifestacions i mobilitzacions ciutadanes a favor de les llibertats, l'amnistia i els estatuts d'autonomia, especialment a Catalunya i el País Basc.
El govern i els empresaris van reaccionar amb detencions i acomiadaments. Van destacar les manifestacions del febrer de 1976 a Barcelona i les vagues a Sabadell i el Baix Llobregat.
La vaga general de Vitòria, que va durar 54 dies el 1976, va acabar tràgicament amb cinc morts i nombrosos ferits a causa de l'actuació policial.
Adolfo Suárez i la Llei per a la Reforma Política
Els sectors reformistes temien l'immobilisme d'Arias Navarro i buscaven pactar una reforma amb l'oposició. El rei Joan Carles I i els seus col·laboradors van imposar la dimissió d'Arias el juny de 1976, i la seva substitució per Adolfo Suárez. Suárez, que aleshores era Secretari General del Movimiento i havia estat Director General de Ràdio Televisió Espanyola, era un reformista clau. Va contactar amb l'oposició i va indultar nombrosos presos polítics.
El projecte principal de Suárez va ser la preparació d'un referèndum per avalar la llei reformadora, coneguda com a Llei per a la Reforma Política (LRP). Aquesta llei reconeixia el sufragi universal, els drets bàsics i atorgava poder legislatiu a les Corts, que serien elegides democràticament.