Transició Demogràfica i Agricultura a l'Espanya del S. XX

La Transició Demogràfica a Espanya (S. XIX-XX)

La transició demogràfica va ser el pas del règim demogràfic antic, amb uns índexs de mortalitat i natalitat elevats i una esperança de vida baixa, a un règim modern, amb el descens de la mortalitat i la natalitat i l'augment de l'esperança de vida. Aquest procés va tenir lloc a tots els països que van experimentar un procés d'industrialització, entre els segles XIX i XX.

A Espanya, la transició demogràfica va ser més lenta i tardana que en altres països europeus, i no es va arribar a completar fins a mitjan segle XX. La disminució de la mortalitat i l'augment de l'esperança de vida van causar un gran creixement de la població en els primers trenta anys del segle XX.

A Catalunya, la transició demogràfica es va caracteritzar per ser un procés més accelerat, amb taxes de mortalitat i natalitat més baixes i amb una major esperança de vida.

Moviments Migratoris a Inicis del Segle XX

A l'Espanya de començament del segle XX es van donar dos grans moviments migratoris:

• Moviments exteriors: Es dirigien des de les regions menys desenvolupades del país cap a l'Amèrica del Sud i Cuba, aprofitant la millora en el transport marítim.
• Moviments interiors: Procedien de les zones rurals de l'interior i es dirigien cap a les zones urbanes i industrialitzades, com Madrid, Catalunya i el País Basc. Aquest èxode rural va ser provocat per la falta d'oportunitats laborals al camp i per la demanda de mà d'obra en la indústria.

Problemes de l'Agricultura Espanyola (1900-1933)

Els problemes de l'agricultura espanyola en el primer terç del segle XX eren els següents:

• Era una agricultura extensiva, de rendiments baixos a causa de les pràctiques agràries antiquades i de la manca d'interès dels grans propietaris per la modernització.
• Una enorme desigualtat en l'estructura de la propietat de la terra, originària del sistema de l'Antic Règim, consistent en l'existència de latifundis (grans extensions de terra) i minifundis (petites parcel·les).
• Una inversió escassa en la mecanització i en la diversificació agrícola, cosa que provocava l'encariment dels productes.
• El manteniment d'una agricultura de subsistència a les zones on predominava el minifundi, com a Galícia.
• Una conflictivitat social elevada, provocada pels alts preus dels productes i per les condicions de vida precàries dels pagesos sense terra, que treballaven com a jornalers als latifundis.

Característiques de l'Agricultura Catalana

L'agricultura catalana es va caracteritzar per un major grau de modernització, amb uns nivells de mecanització i de productivitat més elevats que a la resta de l'Estat. També va destacar el descens més acusat de la població ocupada al sector primari.