La transició demogràfica i urbana a Espanya (1900-1930)
La transició demogràfica a principis del segle XX
L'inici de la transició demogràfica es produeix amb la davallada de la taxa de mortalitat. Aquest descens va ser possible gràcies a una millor alimentació i a les infraestructures urbanes higienicosanitàries (serveis de neteja i clavegueram, control de la potabilitat de l'aigua i higiene dels aliments). La mortalitat infantil també va disminuir significativament.
L'esperança mitjana de vida va augmentar dels 34,8 anys als 50 anys entre el 1900 i el 1930. Com a conseqüència, la població espanyola va augmentar considerablement. A partir de la segona dècada del segle XX, es va anar produint un descens progressiu de la natalitat.
L'evolució demogràfica a Catalunya
A Catalunya es va viure una davallada important de la mortalitat i un descens més lleuger de la natalitat. L'esperança de vida va passar dels 45 anys el 1910 als 53,8 anys el 1930. El nombre d'habitants va créixer d'1,8 a 2,8 milions, impulsat també per una forta onada migratòria durant la segona dècada del segle XX.
Els moviments migratoris i l'èxode rural
Entre el 1900 i el 1931, Espanya va viure un creixement de les migracions interiors. Un volum important de població es desplaçà cap a sectors moderns i la població activa agrària va disminuir. Madrid, Barcelona, Bilbao i Sevilla eren els principals pols d'atracció d'emigrants que procedien de Castella, Múrcia, Aragó i les províncies orientals d'Andalusia.
A Catalunya, l'arribada va ser molt intensa: l'any 1930, un de cada cinc habitants havia nascut fora del territori. Paral·lelament, l'emigració a ultramar, iniciada cap al 1880, va assolir un màxim sense precedents perquè l'ocupació creixia menys que la població i per la millora de la navegació. La majoria d'emigrants eren joves en edat productiva amb destinació a l'Amèrica Llatina.
La intensificació de la urbanització
Les migracions interiors comportaren una intensificació de la urbanització. Les ciutats grans com Madrid i Barcelona van créixer molt. L'any 1930, el percentatge d'habitants autòctons era del 37% a Madrid, el 43% a Barcelona i el 50% a Sevilla. Altres ciutats van experimentar un augment de població per haver estat centres industrials o miners importants.
La gran transformació de Barcelona
Barcelona va experimentar una transformació profunda durant aquest període:
- Les dimensions de la ciutat van augmentar per l'agregació de municipis i la creació de nous habitatges per acollir els immigrants.
- Es va reestructurar el centre urbà amb l'obertura de la Via Laietana (1907).
- Es van construir xarxes de transport urbà modernes: tramvia, metro i el ferrocarril del Vallès.
- Es van ampliar les comunicacions amb el port i l'aeroport.
- Es va dur a terme la remodelació de la muntanya de Montjuïc.