Transició econòmica a Espanya durant el regnat d’Isabel II: desamortitzacions i ferrocarril
Transició econòmica a Espanya durant el regnat d’Isabel II
Revoltes urbanes dels anys 1830? → Bullangues.
Estatut Reial de 1834? → Carta atorgada.
Revolta barcelonina de 1843? → La Jamància.
Bombardeig de Barcelona cada 50 anys? → Espartero (frase atribuïda).
«G de gilipollas»: grup atacat? → Hombres G; cançó de Pabellón Psiquiátrico.
Constitució de 1837: llibertat d’impremta? → Sí.
Revolució europea de 1848: on comença? → França.
Els canvis de govern sempre eren electorals? → Fals; també hi havia pronunciaments.
Llei ferroviària? → 1855.
Desamortització de Madoz? → 1855; incloïa béns comunals.
Elecció d’Amadeu de Savoia? → 1870.
Principal defensor d’Amadeu I? → Joan Prim.
Guerra Carlina de 1872–1876? → Tercera Guerra Carlina.
Primera República espanyola? → 1873–1874.
Azaña: president de quina República? → Segona República.
Manifest d’Alfons XII de 1874? → Manifest de Sandhurst.
Constitució de 1869: sufragi? → Universal masculí.
Dissolució de les Corts el 1856? → O’Donnell.
«Octopus’s Garden»: autor? → Ringo Starr, dels Beatles.
Guerra dels Deu Anys? → Cuba, 1868–1878.
Cançons. «Come Together» i «Yesterday» — The Beatles; «Demasiadas mujeres» — C. Tangana; «Entre dos tierras» — Héroes del Silencio; «Friends Will Be Friends» i «Somebody to Love» — Queen; «Interstellar Overdrive» — Pink Floyd; «Kentucky Rain» — Elvis Presley; «Little Miss Strange» — The Jimi Hendrix Experience; «Pueblos del mundo» — Eskorbuto; «Sweet Caroline» — Neil Diamond; «Te estoy amando locamente» — Las Grecas; «Under My Thumb» — The Rolling Stones; «Village Green Preservation Society» — The Kinks; «Zig Zag Wanderer» — Captain Beefheart; «Rock and Roll Music» — Chuck Berry; «Matar jipis en las Cíes» — Siniestro Total; Xanadu (1980) — director Robert Greenwald.
Durant el regnat d’Isabel II, Espanya va iniciar una transició d’una economia encara senyorial i agrària cap a un model capitalista. Tot i les reformes impulsades pels governs liberals, aquest procés va ser lent i incomplet, ja que es van mantenir molts problemes estructurals.
En primer lloc, destaquen les desamortitzacions, que consistien a expropiar béns de l’Església i dels municipis per vendre’ls a particulars. Les principals van ser la de Mendizábal (1836), la d’Espartero (1841) i la de Madoz (1855). Pretenien obtenir ingressos per a l’Estat, modernitzar l’agricultura i augmentar el nombre de propietaris. Tanmateix, moltes terres van acabar en mans dels grans terratinents, sobretot al centre i al sud de la Península. A més, la venda de béns comunals va perjudicar els pagesos més pobres.
D’altra banda, l’agricultura continuava marcada pels minifundis, al nord, i els latifundis, al sud. Els primers dificultaven la producció destinada al mercat, mentre que els segons afavorien el manteniment d’una agricultura poc innovadora, perquè els grans propietaris ja obtenien beneficis gràcies a la mà d’obra barata dels jornalers.
En segon lloc, la Llei Ferroviària de 1855, aprovada durant el Bienni Progressista, va impulsar la construcció de ferrocarrils mitjançant subvencions i inversions nacionals i estrangeres. Això va facilitar els transports i va dinamitzar el mercat interior. També hi va haver altres avenços, com la llibertat d’indústria i comerç de 1835 i el desenvolupament de la indústria tèxtil a Barcelona.
Malgrat aquests progressos, la xarxa ferroviària continuava sent limitada el 1868, tenia una estructura radial i utilitzava una amplada de via diferent de l’habitual a Europa. A més, la inversió estrangera no va afavorir prou la indústria siderúrgica espanyola i la poca rendibilitat de moltes inversions va contribuir a la crisi financera de 1866.
En conclusió, durant el regnat d’Isabel II es van establir algunes bases del capitalisme, però les reformes no van solucionar els problemes agraris ni van impulsar una industrialització generalitzada. Per tant, la modernització econòmica espanyola va ser lenta, desigual i incompleta, fins al punt que Espanya no es va convertir en un país plenament industrialitzat fins a la dècada de 1960.