La Transició Espanyola (1975-1978)
Transició (1975-1978)
El 22 de novembre es proclama rei Joan Carles I de Borbó i Arias Navarro president del govern. S'espera una progressiva democratització, però Arias Navarro no proposa canvis reals. L'oposició es manifesta a través de la Junta Democràtica, la Plataforma de Convergència Democràtica (PSOE, UGT) i partits catalans.
Social
Conflictivitat social: Demandes de democràcia i llibertats. Assassinat d'advocats a Atocha i actes terroristes d'ETA i FRAP.
Catalunya
Es reclama amnistia pels presos polítics, llibertats polítiques i Estatut d'Autonomia. A les eleccions generals es demana el restabliment de la Generalitat i de l'Estatut. Primer 11 de setembre (1976) i primera Diada (1977). L'Assemblea de Parlamentaris Catalans (1977) demana la Generalitat, el retorn de Josep Tarradellas i eliminar la llei que aboleix l'Estatut. Adolfo Suárez negocia amb Tarradellas el restabliment de la Generalitat amb ell com a president. Al desembre del 1977 es forma el primer govern provisional català, que introdueix l'ensenyament de la llengua catalana en l'educació. El projecte d'Estatut de Sau és ratificat per l'Assemblea de Parlamentaris, sotmès a referèndum (guanya el sí) i entra en funcionament el 1979. Es crea la policia autonòmica: Mossos d'Esquadra. L'economia catalana segueix la mateixa tendència que l'espanyola. A les eleccions de 1980 guanya CiU, de Jordi Pujol.
Economia
Crisi econòmica: Pujada del preu del petroli, disminució de les exportacions, menys inversions estrangeres, menys turisme i tornada dels emigrants a Europa. Crisi industrial, tancament d'empreses i pujada de l'atur i la inflació.
Política
El 30 de juny de 1976, Joan Carles I de Borbó força la dimissió d'Arias Navarro (obstacle per a qualsevol canvi de progrés al país). El nou govern, presidit per Adolfo Suárez, impulsa la Llei de Reforma Política (per a això necessita neutralitzar els immobilistes). Suárez aconsegueix que les Corts franquistes aprovin aquesta llei, desmantellant el franquisme. Tres punts no negociables: monarquia parlamentària, sobirania única i rei sense responsabilitats polítiques. La llei és sotmesa a referèndum i guanya el sí, cosa que comporta la desaparició de les institucions franquistes. Suárez negocia amb l'oposició unes eleccions democràtiques (indult als presos, legalització de partits, etc.). La legalització del Partit Comunista (1977) genera una crisi de govern i un enfrontament entre caps militars. Es convoquen les primeres eleccions lliures en 41 anys. Es produeix un pacte entre reformistes i democràtics per constituir un sistema democràtic.
A les eleccions de 1977 guanya la UCD, que governa amb la nova política de consens (pacte entre parlamentaris). La Constitució de 1978 es redacta amb el consens de tots els partits amb representació parlamentària, excepte els bascos. Té un caràcter progressista però ambigu a causa del consens. Es sotmet a referèndum i guanya el sí. S'estableix un Estat social i democràtic amb una monarquia parlamentària representativa. Es produeix la separació de poders i es crea el Tribunal Constitucional. S'estableix un sistema polític descentralitzat amb la possibilitat d'autonomies a tot el territori espanyol. A causa de la crisi econòmica, es firma el Pacte de la Moncloa (1977), que inclou una sèrie de reformes per reduir la inflació i repartir els costos de la crisi. Es devalua la pesseta i s'estableix una nova estratègia per controlar la despesa pública. S'introdueix un impost extraordinari sobre el patrimoni i l'IRPF per recaptar més impostos de manera més justa (1978). Es destina més finançament a la Seguretat Social. El 1979 Suárez forma un nou govern, però amb una crisi interna al partit. El 1980 el PSOE presenta una moció de censura que fracassa. El 1981 Suárez dimiteix. El 23 de febrer de 1981 es produeix el cop d'estat de Tejero, que fracassa. Calvo Sotelo esdevé el nou president. Espanya entra a l'OTAN. Un mes després es convoquen eleccions i guanya el PSOE (1982). Es crea la LOMPA per limitar les atribucions de les comunitats autònomes.