La Transició Espanyola a la Democràcia (1976-1982)
La transició a la democràcia (1976-1982)
Anomenem transició al procés de desmantellament de la dictadura que va tenir lloc amb la mort de Franco, i va culminar en l’establiment d’un règim democràtic i una Constitució. Aquest període s’estén de 1975 a 1978, i acabà sent un compromís entre la ruptura que demanava l'oposició i la reforma que aplicava el govern.
Monarquia de Joan Carles I i govern d’Arias Navarro
Franco va morir el 20 de novembre de 1975, i dos dies després Joan Carles I va ser proclamat rei d’Espanya.
Però així com Franco podia nomenar i destituir lliurement el president del govern i els ministres, el rei estava lligat a les institucions franquistes, i per nomenar nou president del govern necessitava el parer del Consell del Regne, que li havia de presentar-li una terna, així que va continuar com a president Carlos Arias Navarro.
Per una coincidència, va ser necessari renovar el president de les Corts, càrrec que va recaure en Torcuato Fernández Miranda, antic professor del rei, el qual assumia els càrrecs de president de les Corts i del Consell del Regne; això li va donar un cert marge de maniobra.
Arias Navarro va continuar la política que ja havia dut a terme durant el franquisme, és a dir, oposta a tota democratització del sistema, a més que estava pressionat pel sector més dur del franquisme, l’anomenat «búnquer».
L’oposició
Des de mitjan de 1975, els partits de l’oposició, il·legals i fins llavors dividits en dos blocs, es van agrupar en l’anomenada Plataforma de Convergència Democràtica, sent els més influents el Partit Comunista d’Espanya (PCE) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE); la plataforma exigia una ruptura democràtica i la instal·lació d’una democràcia. Mentrestant, al carrer tenien lloc un gran nombre de manifestacions, vagues i reivindicacions de llibertats. Les anomenades «nacionalitats històriques» demanaven, a més, un estatut d’autonomia. El lema era: «Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia». Especialment greus van ser els fets de Vitòria i de Montejurra, amb diversos morts i ferits.