La Transició Espanyola: De la Dictadura a la Democràcia

La Transició Política a Espanya (Fins a les Primeres Eleccions)

Introducció

El 20 de novembre de 1975, amb la mort de Franco, s'inicia el procés de transició a Espanya. Aquest període complex va suposar el desmantellament del règim franquista i la instauració d'un règim democràtic.

Inicis de la Transició

El 22 de novembre de 1975, Joan Carles I és proclamat rei en un context polític d'incertesa. El poble desconeix la seva voluntat de democratitzar el país. Carlos Arias Navarro continua com a president del govern. En aquest moment, sorgeixen tres alternatives polítiques possibles:

• Immobilistes: Partidaris de continuar el franquisme (ex: Blas Piñar).
• Reformistes: Procedents del franquisme, però partidaris d'un sistema democràtic a través de la reforma de les lleis franquistes. Aquesta va ser l'opció triada pel rei (ex: Fraga Iribarne, Adolfo Suárez).
• Rupturistes: Oposició d'esquerres que buscava una ruptura total amb el franquisme.

Primer Govern: Arias Navarro (1975-1976)

La decisió de mantenir a Arias Navarro com a president va ser malinterpretada per l'oposició, que va pensar que la monarquia pretenia continuar el règim. Torcuato Fernández Miranda va dissenyar un pla de canvi polític per arribar a la democràcia des de les lleis franquistes. No obstant això, el govern d'Arias Navarro va fracassar.

Organització de l'Oposició

Durant aquest període, l'oposició es va organitzar en dues plataformes principals:

• Junta Democràtica: Aliança d'esquerres dirigida pel PCE.
• Plataforma de Convergència Democràtica: Aliança d'esquerres dirigida pel PSOE.

Ambdues plataformes es van unir en la Coordinació Democràtica (Platajunta), que demanava amnistia, llibertat política i democràcia.

Mobilitzacions Populars

Es van produir onades de vagues per reivindicar la llibertat dels presos polítics i l'autonomia de les nacionalitats històriques. La vaga general a Vitòria, que va resultar en cinc morts, va generar una gran tensió social.

El Govern d'Adolfo Suárez

Joan Carles I va fer dimitir Arias Navarro i va escollir com a president a Adolfo Suárez, qui va impulsar un nou tipus de política. Suárez va decretar una tímida amnistia, va prometre eleccions amb partits polítics i va elaborar la Llei de Reforma Política.

Llei per a la Reforma Política

Aquesta llei va ser l'instrument jurídic que va permetre dur a terme la transició entre el franquisme i la democràcia. Va ser aprovada primer a les Corts franquistes i després sotmesa a un referèndum popular, on també va obtenir un ampli suport.

1977: Any de Grans Tensions

El 1977 va ser un any marcat per les tensions. Grups terroristes d'extrema dreta (Guerrilleros de Cristo Rey) van intentar un cop d'estat militar, mentre que grups terroristes d'esquerra (ETA, GRAPO) van intensificar les seves accions. Una manifestació a favor de l'amnistia al País Basc va provocar diverses morts. El GRAPO va segrestar el president del Consell de l'Estat i cinc advocats laboralistes van ser assassinats. La legalització progressiva de tots els partits polítics, inclòs el PCE el 9 d'abril, va contribuir a calmar la tensió.

Les Primeres Eleccions Democràtiques

Les primeres eleccions democràtiques van ser convocades el 15 d'abril de 1977 i celebrades el 15 de juny. Els principals partits que es van presentar van ser: UCD (Adolfo Suárez), Alianza Popular (Fraga Iribarne), PSOE (Felipe González) i PCE (Santiago Carrillo). La participació va ser molt alta. El resultat va ser una victòria per a la UCD, que va obtenir 166 escons.