Transició, Franquisme i Autonomia a Catalunya

1. La Transició cap a la Democràcia

1.1. De l'Immobilisme al Reformisme

Joan Carles de Borbó és proclamat rei d'Espanya i manté a Arias Navarro com a president del govern. D'ell s'esperaven reformes que progressivament portessin a la democràcia, però es va limitar a fer petits canvis que van decebre a l'oposició i als franquistes reformistes.

La Junta Democràtica i la Plataforma de Convergència Democràtica s'uneixen i formen Coordinación Democrática. Aquest organisme comença a organitzar mobilitzacions populars demanant llibertats democràtiques, a les quals el govern va respondre amb repressió. A tot això s'hi va sumar que els treballadors van deixar de protestar només pels salaris i van començar a fer-ho també per la democràcia i la llibertat.

Tot això va fer que el rei forcés la dimissió d'Arias Navarro el juny del 1976 i s'escollís a Adolfo Suárez.

1.2. La Reforma d'Adolfo Suárez

Pels franquistes era vist com un traïdor, mentre que pels demòcrates com algú fidel al règim, ja que havia sigut vicesecretari d'Hisenda durant la dictadura.

La primera proposta que va fer va ser la Llei de Reforma Política (LRP), però per a poder dur-la a terme necessitava l'aprovació dels immobilistes i aquells opositors democràtics. Per a aconseguir-ho, Suárez va demanar a Les Corts que aprovessin la llei a canvi de no castigar els actes del franquisme. Finalment, la llei va ser aprovada i immediatament el govern es va posar a negociar les bases per a unes eleccions democràtiques. Les forces polítiques estaven distribuïdes en:

• L'esquerra: PSUC-PCE, PSC-PSOE que s'oposaven al règim.
• La dreta: Alianza Popular liderada per Fraga Iribarne i altres franquistes.
• Centre: Unión de Centro Democrático (UCD - Centristes de Catalunya) que va ser constituït pel govern i estava sota la direcció d'Adolfo Suárez.

1.3. Les Eleccions Democràtiques de 1977

Les eleccions del juny del 77 van donar un clar resultat del centre, va guanyar UCD, encara que no se sabia ben bé què era un partit de centre, es creia que podia ser positiu no posicionar-se en cap dels dos bàndols. A Catalunya, però, el triomf va ser d'esquerres.

Adolfo Suárez forma el primer govern democràtic després de la Guerra Civil amb la missió principal de crear una nova Constitució.

2. La Constitució del 78 i l'Estat de les Autonomies

La Constitució va ser el resultat del consens entre les diverses forces polítiques, era progressista tot i que presentava ambigüitats sobre els estatuts i les autonomies. Es va votar el 6 de desembre de 1978.

A la Constitució es defineix Espanya com un “Estat social i de dret” amb una monarquia parlamentària on la Corona té funció representativa i les forces armades estan sota el poder civil. Regula la separació de poders i instaura el Tribunal Constitucional. També apareixen les comunitats autònomes fent que el sistema polític i administratiu es descentralitzi.

L'Estat de les Autonomies

Es va construir en dues etapes:

• La preautonòmica: es va concedir una autonomia provisional als territoris que ho demanessin, entre ells Catalunya, el País Basc i Galícia.
• L'autonòmica: un cop aprovada la Constitució, la majoria dels territoris accepten l'autonomia i es creen les 17 comunitats autònomes.

3. La Recuperació de l'Autonomia

3.1. El Restabliment de la Generalitat

Es constitueix l'Assemblea de Parlamentaris Catalans (1977) que demana la restauració de la Generalitat i la tornada de l'exili de Josep Tarradellas. Llavors Suárez pren la iniciativa i contacta directament amb Tarradellas per negociar la seva tornada.

El primer govern provisional de Catalunya es forma al 1977 i unia totes les forces polítiques amb representació parlamentària excepte Alianza Popular. Encara que tenia molt poques competències, va dictar alguns decrets molt significants com ara l'ensenyament obligatori en català. Per a donar més competències a la Generalitat es va crear la Comissió Mixta de Traspassos Estat-Generalitat.

3.2. L'Estatut d'Autonomia de Sau i les Competències de la Generalitat

L'Assemblea de Parlamentaris Catalans va impulsar l'elaboració de l'Estatut d'Autonomia. El projecte, anomenat Estatut de Sau, va ser acceptat àmpliament per part de l'Assemblea i la societat civil.

L'Estatut reconeixia Catalunya com a una nacionalitat amb autogovern com a comunitat autònoma de l'Estat espanyol i definia el català com a llengua pròpia amb cooficialitat amb el castellà. Les competències exclusives eren el dret civil, el territori, la cultura, l'educació, etc. I les competències compartides, el treball, la justícia, etc. També es preveia la creació d'un cos de policia propi, els Mossos d'Esquadra.