Transport a Catalunya: Carreteres, Ferrocarrils i Ports

Transport

Terrestre: les carreteres catalanes seguien un traçat radial amb centre a Barcelona, en els darrers anys s'han construït eixos transversals que comuniquen les capitals de província amb els Pirineus i la costa. L'Eix Transversal, l'adequació de l'Eix Pirinenc i les diferents vies alternatives (Lleida-Tarragona, Igualada Vilanova i la Geltrú entre d'altres) han trencat la radialitat i han facilitat les connexions interiors.

Característiques generals:

• Predomini del vehicle privat.
• S'obren pas els transports col·lectius, especialment a la regió metropolitana i a la capital com a conseqüència de la forta densitat de trànsit.
• La xarxa ferroviària s'amplia, amb l'objectiu de donar resposta a les necessitats del país. Molt concentrada a l'àrea de Barcelona amb àmplies zones al territori desassistides. El 2010 van tenir lloc els traspassos de competències de la xarxa de rodalies del govern central a la Generalitat, que és qui regula, planifica, gestiona, coordina, inspecciona i decideix les tarifes, la qual necessita d'una renovació profunda per millorar la seva interconectivitat i eficiència.
• Arribada de l'AVE que ha connectat Barcelona-Tarragona-Lleida amb Saragossa i Madrid i Girona i França.

Marítim: a Catalunya hi ha 49 ports i 700 km de costa. Els ports més importants són el de Barcelona i Tarragona, de dependència estatal i gestionats per les respectives Autoritats Portuàries, que gaudeixen de certa autonomia.

Port de Barcelona:

• El més important (20 km de molls i atracadors).
• Dues bocanes, una dedicada a la càrrega de mercaderies i l'altra al trànsit de passatgers, a la pesca, vaixells de creuer i esportius.
• 35 terminals especialitzades: 8 per a creuers, 3 estacions marítimes per passatge, 4 per contenidors, 2 zones a dedicades a l'automòbil, 1 hangar de fruita, 1 per cacau i cafè, 1 per a minerals no ferris, 9 zones d'emmagatzematge de líquids a doll i 6 per a sòlids a granel.
• El 2015 va rebre 480.000 passatgers, convertint-se en el primer port de la Mediterrània en nombre de creuers i creueristes.

Port de Tarragona:

Especialitzat en hidrocarburs, indústria química i matèries primeres, fa poc que acull transport per contenidors i té perspectives d'acollir creuers turístics.

Els ports que depenen de la Generalitat inverteixen en la millora de les seves instal·lacions en lloc d'ampliar-les. Bon exemple és el de Palamós (2008 94 vaixells de mercaderies i 30 de passatgers).

Aeri:

Catalunya té 5 aeroports 7 aeròdroms i 500 heliports. El Prat del Llobregat és el més important, el segon d'Espanya en nombre de passatgers i operacions de càrrega. Depèn d'AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea), un ens públic que a banda del Prat explota Girona, Reus i Sabadell.