El Transport Marítim i Aeri a Espanya: Infraestructura i Logística

Transport Marítim: Logística i Competitivitat Portuària

El transport marítim és el més rendible per al desplaçament de grans volums de càrrega a llarga distància. Les empreses solen utilitzar, cada vegada, vaixells més grans que obliguen a ampliar els ports marítims i instal·lar grans infraestructures per a l’emmagatzematge de contenidors i el transport combinat o intermodal (per distribuir la càrrega mitjançant el ferrocarril o el camió).

Competència i Desenvolupament dels Ports Espanyols

Hi ha una gran competència entre els ports més importants per tal d’atreure el tràfic marítim, creant Zones d’Activitat Logística (ZAL). En aquest aspecte, el creixement dels ports de Barcelona i València és evident. Aquests podrien convertir-se en els més importants d’Europa davant la decadència dels ports atlàntics que, per motius geogràfics, pateixen greus fluctuacions en la capacitat (plenamar i baixamar) i necessiten molta inversió de manteniment.

Aquesta situació impulsaria el tràfic marítim que ve de l’Est (Xina, per exemple, i entra pel Canal de Suez) a descarregar els contenidors per a Europa als ports espanyols quan l’Eix Mediterrani sigui una realitat.

Tipus de Càrrega Marítima

El major volum del transport marítim correspon a:

• Líquids a doll: Productes petroliers (en ports propers a refineries, com ara Castelló, Tarragona, Cartagena, Algesires o Bilbao), gas natural, olis, greixos, vins i productes químics.
• Sòlids a granel: Carbó, minerals, pinsos, etc. (amb càrrega i descàrrega a Gijón, Huelva o El Ferrol).
• Mercaderia general: Des d’automòbils i productes siderúrgics i químics, ceràmics, fins a fruites i hortalisses o paper (a València, Barcelona o Las Palmas).
• Contenidors: En aquest segment, València (port natural de Madrid) li guanya la mà a Barcelona.

Transport Fluvial: Escassa Importància a Espanya

El transport fluvial té escassa importància a Espanya, a diferència de molts estats europeus on és importantíssim (cas de França, que pot creuar-se en vaixell, o d’Holanda). El port fluvial més important és el de Sevilla (malgrat els bancs d’arena que dificulten l’amarratge), ja que és la via d’accés a la vall del Guadalquivir i a Extremadura.

Transport Aeri: Passatgers, Hubs i Crisi Aeroportuària

El transport aeri és bàsicament de passatgers. Destaca l’aeroport de Barajas (Madrid), ampliat recentment, com a hub o nus de coordinació de vols entre aeroports estrangers i espanyols. Aquest és un paper al qual també aspira el de Barcelona, ampliat, però en el qual no s’ha invertit tant en els darrers anys.

Aeroports de Passatgers i Liberalització

A un altre nivell, els segueixen en importància els aeroports de zones turístiques, com ara:

• Palma de Mallorca
• Tenerife Sud
• Màlaga
• Alacant

Des de la liberalització del trànsit aeri, s’ha donat per acabat el monopoli de les empreses estatals (Iberia, per exemple) i el cel s’ha obert a la lliure competència des de 1992, cosa que ha provocat la fusió de companyies aèries.

L'Impacte de la Crisi en la Xarxa Aeroportuària

Amb la crisi, alguns aeroports han hagut de tancar per manca de trànsit aeri (Ciudad Real o Alguaire a Lleida), mentre que d’altres han hagut d’esperar per arribar a funcionar (Castelló). Encara s’aconsella el tancament d’uns 15 més, donat que pràcticament hi ha un aeroport per província, la qual cosa representa molta oferta per a una escassa demanda en temps de crisi.

L’aeroport valencià més important és el de l’Altet a Alacant (amb capacitat per a 12 milions de passatgers, però ampliat per a 20), mentre que el de Manises (València) ha caigut per sota dels 5 milions de passatgers (encara que havia estat ampliat per a 9 el 2007).