Transport de membrana i comunicació cel·lular: endocitosi, exocitosi i unions

Transport amb deformació de la membrana

Les cèl·lules eucariotes capten i expulsen macromolècules. Per la seva mida, aquests materials no poden travessar la bicapa lipídica. Per aquest motiu, aquest tipus de transport requereix que la membrana es deformi.

Endocitosi

L'endocitosi és el mecanisme pel qual la cèl·lula pot captar partícules del medi en què viu i envoltar-les amb una porció de la membrana plasmàtica. Té els següents passos:

• Les partícules es fixen en determinats punts de la membrana.
• Es produeix una deformació de la membrana cap a l'interior, anomenada invaginació.
• Es produeix la separació total d'aquesta invaginació, que forma una vesícula que passa al citoplasma.
• La vesícula es fusiona amb els lisosomes perquè el material ingerit sigui degradat.
• Un cop ingerides les substàncies de l'interior, la membrana de la vesícula torna a incorporar-se a la superfície cel·lular.

Podem diferenciar diversos tipus d'endocitosi: fagocitosi, pinocitosi i endocitosi mediada per receptors.

Exocitosi

És el procés mitjançant el qual la cèl·lula expulsa materials de gran mida. Aquests materials solen viatjar a través del citoplasma a l'interior de vesícules de naturalesa membranosa, que es formen per gemmació a la xarxa trans de l'aparell de Golgi i que acaben fusionant-se amb la membrana plasmàtica, alliberant-ne el contingut.

Unions tipus gap

Són estructures formades per proteïnes transmembrana anomenades connexines, que es reuneixen en grups de sis i originen formacions de contorn hexagonal anomenades connexons. Aquests deixen un canal aquós al centre que, alineats amb els de la cèl·lula adjacent, formen canals oberts entre els citoplasmes. Estan presents a la majoria de teixits animals.

Plasmodesmes

Són canals de comunicació dels teixits vegetals, la funció dels quals és equivalent a la de les unions tipus gap, tot i que la seva estructura és diferent. La membrana plasmàtica d'una cèl·lula és contínua amb la de la seva veïna, i les seves parets cel·lulars, unides per una substància cimentant, queden interrompudes en aquests punts.

Parets cel·lulars

Les parets cel·lulars són una coberta rígida i insoluble que envolta les cèl·lules de les plantes, les algues, els fongs i les molses. Es forma a partir de macromolècules segregades per la mateixa cèl·lula cap a l'exterior de la membrana.

Funcions de la matriu i de les parets

La matriu proporciona suport als teixits, difon i intercanvia substàncies, i intervé en el reconeixement cel·lular. Les parets proporcionen forma, rigidesa i immobilitat a les cèl·lules; en les plantes fan que es mantinguin dretes, uneixen les cèl·lules adjacents i les connecten entre elles.