Transport passiu: Difusió simple i facilitada a la membrana

Difusió simple

És el pas de molècules petites a favor del gradient. Aquest transport és més ràpid com més petites siguin les molècules i com més gran sigui la diferència de gradient. La velocitat de difusió és proporcional al coeficient de partició —una mesura que relaciona la solubilitat en oli respecte de la solubilitat en aigua d’una substància— i a la mida de les molècules d’aquesta substància. La difusió simple es du a terme:

• A través de la bicapa: Hi entren molècules lipídiques (èter, cloroform, hormones esteroides), substàncies apolars (O₂, N₂) i molècules dèbilment polars i de baixa massa molecular (urea, CO₂, H₂O).
• Procés no selectiu: Obliga a considerar la polaritat del solut (sense càrrega).

Transport passiu

El transport passiu és un procés espontani de difusió de substàncies a través de la membrana. Té lloc sempre a favor del gradient, que pot ser un gradient de concentració química, un gradient elèctric o bé un gradient electroquímic. El transport passiu pot tenir lloc de dues maneres diferents, segons el tipus de difusió:

1. Per canals: La difusió la realitzen proteïnes de canal o porines, que són proteïnes transmembranoses amb un orifici o canal intern que sol estar tancat. En general, la difusió per canals se satura a altes concentracions. Hi entren ions com Na⁺, K⁺, Ca²⁺, Cl^-. L’obertura del canal es pot regular per voltatge, si es produeixen variacions en el potencial elèctric de la membrana, o per lligand, quan determinades substàncies (neurotransmissors o hormones) s’uneixen a un receptor de la proteïna de canal, que pateix una transformació estructural i indueix la seva obertura.
2. Difusió facilitada: Es du a terme gràcies a la intervenció de proteïnes transmembranoses específiques per a cada substrat, que arrosseguen cap a l’interior o cap a l’exterior de la cèl·lula segons el gradient. Són les anomenades proteïnes transportadores o permeases.

Es diferencia de la difusió a través de canals perquè té més especificitat, la qual cosa permet transportar molècules més grans (com els aminoàcids, la glucosa i la sacarosa), i no depèn només de la diferència de concentració del substrat, sinó també del grau de saturació de les permeases.

Tipus de permeases

Es poden diferenciar dos tipus de permeases:

• Permeases cotransport simport o unidireccionals: Ambdues molècules viatgen en el mateix sentit.
• Permeases cotransport antiport o bidireccionals: Les molècules es transporten en sentits oposats.