Tresors de Tàrraco: Art i Vida a l'Antiga Roma

Mosaic de la Medusa

Finals segle II dC – primer terç segle III dC (època severiana)

Marbre, pedra calcària, pasta de vidre i ceràmica sigil·lata / Opus vermiculatum

Emblema central, amb el cap de la Medusa, d'un mosaic pavimental inspirat en el mite de Perseu. Se'n conserva una part realitzada in situ per un artesà expert -en què destaca l'escena de Perseu i Andròmeda- i aquest excepcional emblema central, importat.

És el millor mosaic dels trobats a Tàrraco. Procedent de la zona residencial de la ciutat, formaria part de la decoració pavimental d'una domus. Va ser traslladat al Museu Arqueològic l'any 1857, amb motiu de les obres de la pedrera del port modern.

Hèrcules Nen

Segle II dC

Escultura que formaria part d'un nimfeu que decorava la schola del collegium fabrum de Tàrraco, seu de la corporació dels obrers de la construcció.

Representa Hèrcules nen, abillat anacrònicament amb la pell del lleó de Nemea i trepitjant una oca (animal simbòlic de la deessa Juno, la seva enemiga).

Mosaic d'Euterpe

Mosaic mural. Tercer quart del segle II dC

Mosaic representant Euterpe, musa de la música, descobert a la vil·la romana dels Munts (Altafulla). Mostra un bust femení amb aulos -o doble flauta- i plomall, atributs d'Euterpe, una de les nou muses.

Realitzat en opus vermiculatum, el mosaic està inserit en una peça de ceràmica que li fa de suport i, al mateix temps, de marc. La factura d'aquesta peça és tècnicament impecable i d'un magnífic art, potser atribuïble estilísticament a un taller centre-itàlic.

Nina Articulada d'Ivori

Segle III -IV dC (Època baiximperial)

Nina d'ivori, amb els braços i cames articulats. Trobada a l'interior del sarcòfag d'una nena a la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. Formaria part de l'aixovar funerari d'una nena morta a l'edat de cinc o sis anys.

Es coneixen altres exemplars (la majoria fragmentaris) de nines articulades romanes realitzades amb materials diversos (os, ivori i, sobretot, ceràmica). Les restes de fils d'or trobats al costat de la peça confirmen que aquestes nines estaven abillades amb vestidets que imitaven – com avui- la roba dels nens i dels adults.

Es tracta d'una de les peces més emblemàtiques de l'arqueologia tarraconense.

Retrat de Dama Desconeguda

Mitjan segle II dC

Probablement es tracta del retrat pòstum d'una dama desconeguda, localitzat a la zona residencial de Tàrraco. Destaca l'elaborat pentinat, similar al de les efígies de Faustina la Gran, esposa d'Antoní Pius.

Aquesta dependència de la moda introduïda per l'emperadriu contrasta amb la individualitat dels trets de la cara, que representen amb realisme una dona ja madura, membre, segurament, de les capes altes de la societat de Tàrraco.

Mosaic dels Peixos

Segle III dC

Representació de peixos i animals marins, que decorava una estança de la vil·la romana de Cal·lípolis, al terme municipal de Vila-seca.

El camp del mosaic està decorat amb 47 representacions de fauna marina mediterrània, generalment peixos, però també crustacis, cefalòpodes i mamífers, que han pogut ser identificats. Pertany al tipus de composició unitària pròpia del mosaic africà, en el qual l'escena ocupa tot el camp musiu, en front a la tendència de tradició hel·lenística de realitzar petites composicions independents (emblemata), delimitades per una decoració geomètrica.

Altres Peces

• Pedestal d'una estàtua en què el llibert (LIB.) Eros dedica a FABIAE COLENDAE (en datiu), probablement la seva antiga mestressa.
• Dues estàtues de soldats a la sala d'Arquitectura, que mostren el sistema de construcció de les estàtues per encàrrec: cossos prefabricats als quals s'afegeixen bustos individualitzats.