Trienni Liberal (1820–1823) a Espanya: reformes i conflictes

Trienni Liberal: reformes i conflictes (1820–1823)

Per mantenir l'ordre públic i defensar el règim constitucional, es va instaurar la Milícia Nacional, un cos de ciutadans armats format per les classes mitjanes urbanes. Es va fer una nova divisió del territori en províncies i es van organitzar els nous ajuntaments mitjançant el sufragi. Es va promulgar un Codi penal (1822). Es va plantejar l'impuls de l'educació, que es va organitzar en tres graus.

Oposició i maniobres reials

Les reformes van suscitar ràpidament l'oposició de la monarquia i dels absolutistes. Degut a això, Ferran VII va paralitzar les lleis que va poder mitjançant el dret de veto que li atorgava la Constitució. També va conspirar contra el govern, amb la intenció de recuperar el poder absolut mitjançant el suport de les potències absolutistes.

Descontentament social i aixecaments

D'altra banda, el descontentament de la pagesia es va traduir en protestes i aixecaments. Les reformes del Trienni no incorporaven aspiracions bàsiques com ara l'accés a la propietat de la terra ni una rebaixa dels impostos. Els nous impostos van agreujar-ne la situació i els pagesos pobres es van trobar indefensos davant les noves relacions capitalistes i es van sumar a l'agitació antiliberal, juntament amb la noblesa tradicional i l'Església, perjudicades per la supressió del delme i dels privilegis.

El 1822 es van aixecar a Catalunya, Navarra, Galícia i el Maestrat i van establir una regència absolutista a la Seu d'Urgell el 1823.

Moderats i exaltats

Moderats: eren partidaris de reformes més favorables a les elits socials que no provoquessin conflictes amb el rei i també eren susceptibles a la negociació política amb els reialistes.

Exaltats: plantejaven la defensa inevitable de les llibertats, el desenvolupament ple de la Constitució i la necessitat de reformes radicals més pròximes a les classes mitjanes i populars.

Intervenció estrangera i final del Trienni

El triomf del liberalisme a Espanya va alarmar les potències que havien format la Santa Aliança amb l'objectiu d'intervenir militarment davant les amenaces liberals. La demanda d'ajuda de Ferran va donar lloc a un exèrcit francès, els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que va travessar els Pirineus amb la voluntat de restablir a Espanya l'ordre tradicional.

Resum de les principals mesures del Trienni

• Instauració de la Milícia Nacional.
• Nova divisió territorial en províncies.
• Organització dels ajuntaments mitjançant el sufragi.
• Promulgació d'un Codi penal (1822).
• Impuls i organització de l'educació en tres graus.

Nota: Aquest text ha estat corregit ortogràfica i gramaticalment, ajustant majúscules i minúscules, i incorporant elements d'estil (negretes, cursiva i llistes) per facilitar la lectura i l'optimització per a SEO sense eliminar ni escurçar el contingut original.