El Trienni Liberal i la Dècada Ominosa (1820-1833): Liberalisme, Absolutisme i Guerra Carlina
El Trienni Liberal (1820-1823)
El pronunciament iniciat pel coronel Rafael de Riego va triomfar. L'oposició liberal obligà el rei a acceptar i a convertir-se en monarca constitucional. Es va restaurar la Constitució de Cadis i gran part de les reformes d'aquesta, i se'n van elaborar de noves normes.
Van iniciar la modernització administrativa i crearen la Milícia Nacional, voluntaris amb la finalitat de garantir l'ordre i defensar les reformes constitucionals. Pretenien liquidar el feudalisme al camp i van intentar liberalitzar la indústria i el comerç, impulsant el desenvolupament industrial i la modernització econòmica.
Oposició als liberals
La monarquia, bona part de la pagesia, especialment a Catalunya, i els yeïs del Trienni no van rebre les seves aspiracions bàsiques. Al contrari, es va acabar el règim senyorial, i els pagesos perdien els seus drets tradicionals. Els pagesos se sentien més pobres i més indefensos amb la nova legislació i es van aixecar contra els liberals.
La noblesa tradicional i, sobretot, l'Església, perjudicades, van animar la revolta contra els governants.
La Dècada Ominosa (1823-1833)
La intervenció de les potències absolutistes europees, la Santa Aliança, va encarregar a França que intervingués per tal de restaurar l'absolutisme. El 1823, els cent mil fills de Sant Lluís, ajudats per realistes espanyols, van restituir Ferran VII com a monarca absolut. La resistència va ser escassa.
La tornada a l'absolutisme va anar seguida per una feroç repressió contra els liberals, i una veritable terror s'escampà.
Problemes econòmics i descontentament
Una altra preocupació va ser el problema econòmic: les dificultats de la hisenda, agreujades per la pèrdua definitiva de les colònies americanes. L'actitud del rei va ser malrebuda pel sector més conservador i tradicionalista de la noblesa i el clergat. Aquest sector es va agrupar al voltant de Carles Maria Isidre, germà del rei i previsible successor, ja que Ferran VII no tenia descendència.
L'esclat de la guerra dels malcontents o agraviats es va produir el 1827, amb pagesos descontents per la crisi agrària.
La successió i la guerra carlina
El 1830 va néixer la filla del rei, Isabel, cosa que va provocar un gran conflicte en la successió al tron. La Llei Sàlica impedia l'accés al tron a les dones. Però Ferran VII, influït per la seva esposa Maria Cristina, va promulgar la Pragmàtica Sanció que derogava la Llei Sàlica.
Els partidaris de Carles (carlins) es negaren a acceptar la nova situació. Es tractava de la lluita per imposar un nou model de societat. Al voltant de Carles s'agruparen els partidaris de l'antic règim, que s'oposaven a qualsevol forma de liberalisme. Maria Cristina comprengué que, si volia salvar el tron per a la seva filla, havia de buscar suports entre els sectors més propers al liberalisme. Formà un nou govern de caire reformista i es preparà per enfrontar-se als carlins.
El 1833, Ferran VII va morir, però va ratificar en el testament la seva filla Isabel com a hereva del tron. Carles es va proclamar rei i va començar un aixecament absolutista. Era l'inici de la Primera Guerra Carlina.