Formes Úniques de Continuïtat en l'Espai de Umberto Boccioni: anàlisi de l'obra

Formes Úniques de Continuïtat en l'Espai

Aquesta obra és d’Umberto Boccioni i data de 1913. Pertany a l’estil futurista i actualment la podem trobar al Museu d’Art Modern de Nova York. Aquesta obra és de bronze, la tècnica utilitzada és la fosa i és una escultura exempta d’empeus.

Context històric

Contemporàniament trobem els primers anys del segle XX i la Primera Guerra Mundial. Hi trobem una societat canviant amb un gran nombre de canvis que es van produint al llarg d’aquests anys. És una època de canvis tant de caire polític com econòmic i social. Aquest gran conflicte va obligar a fer un replantejament de la societat europea. L’autor era italià i partidari d’intervenir a la guerra. Umberto Boccioni va morir a la Primera Guerra Mundial. Després de la guerra, els EUA van viure els anomenats “feliços anys vint”, que va ser una etapa d’optimisme polític i econòmic que va acabar amb el crac de la Borsa de Nova York l’any 1929. Aquesta crisi, que va provocar problemes socioeconòmics d’abast mundial, va comportar la Gran Depressió nord-americana i, com a conseqüència, el sorgiment del nazisme a Europa.

L'autor: Umberto Boccioni

L’autor és italià i és una de les primeres figures del moviment futurista. Aquest autor també pintava, tot i que en escultura va ser pioner en la utilització de nous materials com el vidre, el ferro, etc. Podem veure com va viatjar durant un temps on va conèixer a altres autors d’aquest moviment fins que es va establir a Milà. Allà comença a formar part del moviment i va col·laborar en l’elaboració de diferents manifestos i va ser bastant actiu en diferents exposicions artístiques.

Anàlisi formal

En aquesta obra hi podem observar una persona que sembla que camini cap endavant i de manera decidida. La figura no té braços i té unes cames ben fixades en dos blocs. A la composició hi podem dibuixar una línia diagonal que va marcada pel cap, el cos i la cama del darrere (trobem una superposició de volums). Podem observar com el cap és bastant petit en comparació amb les cames, no veiem els peus que estan fixats en els blocs, no té braços, etc. Depèn del nostre punt de vista, hi podrem observar una manera o una altra. La superfície és llisa i la figura que representa està una mica desproporcionada. Ens pot donar la sensació com si portés una roba que el tira cap endarrere. Aquesta figura tira una mica cap a l’abstracció, tot i que no ho és. L’autor busca més representar el moviment de la persona que la persona en si. El rostre no expressa res, tot i que el cos ens aporta sensació de moviment. El resultat és una figura una mica distorsionada. L’estil és futurista, tot i les influències cubistes, complint amb els manifestos futuristes de pintura i escultura.

Interpretació i significació

Aquesta figura representa un home que camina d’una manera molt decidida i simbolitza la humanitat caminant cap al futur (podem observar com no camina amb por sinó amb optimisme). Cal destacar que representa el progrés. La funció de l’obra és estètica. Alguns crítics han relacionat l’estàtua amb la teoria de Nietzsche del superhome.

Models precedents i consegüents

Tot i que el futurisme renegui de l’essència del passat, aquesta obra podria ser relacionada amb l’obra hel·lenística de l’estàtua de la Victòria de Samotràcia. També hi podem observar influències cubistes. Autors comparables podrien ser Giacomo Balla. Aquest autor influenciarà en autors posteriors del segon futurisme.