Unió Europea: història, institucions i relació amb Catalunya i Espanya

Definició: excés d'importacions de béns, de serveis i de valors financers respecte de les exportacions similars.

NUTS: sigles de les unitats territorials estadístiques, corresponents a les divisions del territori que la UE utilitza amb finalitats estadístiques. A Espanya, la divisió coincideix amb les comunitats autònomes.

Codecisió: procediment que es fa servir en la majoria de la legislació. Si el Parlament i el Consell de la UE no estan d'acord amb una proposta de llei, se submet al Comitè de Conciliació, format per un nombre d'iguals de tots dos instituts, que aconseguirà un acord. Torna a sotmetre's la llei perquè sigui aprovada.

Fons estructural: fons de la UE per a infraestructures i equipaments de zones enderrocades.

Fons de cohesió: fons de la UE per a aquells països amb més deficiències en medi ambient i transports.

La UE (trets socials): intenta beneficiar els ciutadans en àmbits com: educació, sanitat, treball i política social.

Trets culturals: gran diversitat cultural amb 23 llengües oficials, que formen part del patrimoni cultural de la UE. L'objectiu fonamental de la UE és mantenir la diversitat cultural, fomentar-la i fer-la accessible a tothom.

Indústries culturals (cinema, mitjans audiovisuals): font d'ingressos elevada i treball per a més de 7 milions de persones. Reben ajuts i programes per al seu desenvolupament.

Distribució de la població

Representa el 7,4% de la població mundial i el 68,4% de la població d'Europa. Densitat alta. Distribució per sexes més elevada en dones que en homes. Edat i sexe: piràmide contractiva, amb una edat mitjana de la població de 40 anys, superior a la mitjana mundial.

Fluxos migratoris: migracions de més de 940.000 persones. Gran nombre de residents a Alemanya, Espanya i Regne Unit. Països de la UE amb gran nombre d'emigrants: Irlanda, Romania i Polònia, a causa de la situació econòmica.

Població urbana: població superior a la mitjana mundial, encara que varia en cada estat. Al segle XIX va créixer a causa de la industrialització i l'èxode rural. Nuclis urbans destacats: Londres, París i Viena. Gran xarxa urbana que domina la UE: la Banana Blava, de creixent influència de la xarxa metropolitana, formen part ciutats espanyoles, franceses i italianes.

Construcció de la UE

Després de la Segona Guerra Mundial, es va apostar per la necessitat de construir una Europa unida. El 1950 Robert Schuman va presentar la proposta; el 1957 Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i Països Baixos van signar el Tractat de Roma, any en què es va posar en marxa la Comunitat Econòmica Europea (CEE).

El Tractat de Maastricht va passar a dir-se UE, una nova entitat que volia construir: unió comercial, duanera, econòmica i política. Actualment la UE té 27 estats membres, superant Japó i els EUA en PIB.

Espanya a la UE

Democràcia el 1978, negociacions d'adhesió d'Espanya a la CEE. Va sol·licitar la necessitat de transformació de l'economia espanyola a una economia comunitària. Madrid, al 1985, entra en vigor l'any següent. Membre de ple dret de la CEE. Objectiu: recuperar la identitat política i cultural europea i assolir nivells de riquesa i benestar iguals a altres membres. La renda per càpita el 1986 era del 68%; actualment és del 98%. 300.000 llocs de treball; Espanya al mercat europeu, 90% d'inversió que ve de l'exterior. Estabilitat social i política, assumpció de mesures econòmiques i fiscals comuns. Economia espanyola, ús de l'euro, empreses i serveis europeus integrats a Espanya.

Organitzacions de seguretat internacional

Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN): després de la Segona Guerra Mundial, possibles amenaces del bloc comunista. Ajuda mútua i pau. Unió Europea Occidental (UEO). Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE): seguretat, drets humans.

Organitzacions econòmiques: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), 1961. Fons Monetari Internacional (FMI). Organització Mundial del Comerç (OMC).

Població activa: situada per sobre de la mitjana. Taxa d'atur: al voltant del...

Fons europeus

Inversions fetes a Espanya per finançar projectes diversos, ajuts o subvencions, ampliacions d'aeroports. Fons socials contribueixen a l'ocupació, la formació i la qualificació dels treballadors menors. Joves obtenen noves possibilitats d'intercanvi (Erasmus). Avanços en el sistema de sanitat: assegurança i tractament mèdic. Cultural: la Comissió Europea ha finançat molts projectes. Espanya també ha contribuït a la UE, un paper impulsor, dinàmic i compromès.

Iniciatives comunitàries: programes que la Comissió Europea proposa per contribuir a resoldre problemes de la UE.

• Interreg: cooperació transfronterera, transnacional i interregional, condicions i desenvolupament equilibrat.
• Leader: estratègies per afavorir el desenvolupament i fomentar la reconversió agrària i el desenvolupament rural.
• Equal: combatre la discriminació en el mercat laboral.
• Urban: regenerar barris urbans en crisi.

L'autonomia política

Estatut de 1932: la proclamació de la Segona República Espanyola i l'aprovació de la Constitució de 1931 reconeixien ja a Catalunya un govern autònom, la Generalitat de Catalunya, que va aprovar l'Estatut d'Autonomia el 1932. Catalunya és una regió autònoma dins de l'Estat espanyol. Llengües oficials: castellà i català. La Generalitat tenia competències plenes en dret civil català i administració. Va ser suprimit durant el franquisme. Amb la transició democràtica, la demanda d'autonomia va prendre força amb l'Assemblea de Parlamentaris (1977). Després de diverses negociacions, es va aconseguir restablir un model de govern autonòmic.

Els estatuts dels anys 1979 i 2006

L'Estatut aprovat l'any 1979 establia Catalunya com a nacionalitat; la Generalitat, com a institució política d'autogovern; català i castellà com a idiomes oficials; un govern amb àmplies competències i la possibilitat de disposar d'una policia pròpia. El 2003 el Parlament de Catalunya va impulsar la reforma de l'Estatut d'Autonomia per adaptar-lo a les noves necessitats de Catalunya. El 18 de juny de 2006 el nou Estatut va ser aprovat en referèndum.

Institucions de l'autogovern: la Generalitat

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional que s'organitza políticament per a l'autogovern i integra el Parlament, la Presidència i el Consell Executiu o Govern. El Parlament exerceix la funció legislativa, encarregat d'aprovar els pressupostos de la Generalitat i de controlar i impulsar l'activitat política i de govern. La Presidència de la Generalitat, escollida pel Parlament entre els seus membres i nomenada pel rei, té funcions representatives i governatives; també li correspon convocar eleccions al Parlament. El president és també el cap responsable del Consell Executiu, estableix les directrius generals de l'acció de govern i coordina el programa legislatiu. La Generalitat també consta de tres òrgans: el Consell Consultiu, la Sindicatura de Comptes i la Sindicatura de Greuges.

Moció de censura: procediment parlamentari pel qual els diputats poden exigir responsabilitats polítiques al president del govern.

Defensor del poble: protecció i defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans davant les actuacions de l'administració pública, controlant que aquesta administració serveixi els interessos amb plena legalitat.

Consell Executiu: òrgan de la Generalitat de Catalunya amb funcions executives i administratives, dirigit pel president i integrat pels consellers dels diferents departaments.

Competències exclusives: funcions públiques sobre les quals la Generalitat té plenes actuacions i és l'única administració responsable.

POUM: Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, instrument tècnic i legal que ordena de manera integral el municipi mitjançant la classificació del sòl, els seus usos i la definició del sistema d'equipaments locals.