Estats Units d'Amèrica: Govern, Història i Geografia
Els Estats Units d'Amèrica és una república federal constitucional presidencialista. El govern està estructurat com a democràcia representativa, en què tots els habitants participen de les eleccions locals i federals, llevat dels residents dels territoris que no poden participar de les eleccions federals.[10]
El govern es regula per un sistema de separació de poders definit per la Constitució dels Estats Units, la qual és el document legal més important i el contracte social per al poble nord-americà. En el sistema federal nord-americà, els ciutadans participen en tres nivells de govern: federal, estatal i local, i en què les tasques del govern local són dutes a terme, depenent de cada estat, entre els comtats, boroughs o parròquies i els governs municipals. En la majoria dels casos, els representants de les branques legislativa i executiva del govern són escollits per mitjà de l'escrutini uninominal majoritari, és a dir, per majoria simple dels vots dels ciutadans del districte. No hi ha la representació proporcional a nivell federal, i hi ha molt pocs casos en què s'aplica a nivell local. Els jutges federals i estatals, així com els membres dels gabinets de l'executiu, són nomenats per la branca executiva i amb l'aprovació de la branca legislativa del govern, tot i que en alguns estats els jutges són escollits per vot popular.
El govern federal està integrat per tres branques:
- El poder legislatiu: el Congrés dels Estats Units, un congrés bicameral integrat pel Senat i la Cambra de Representants; està encarregat de crear lleis federals, declarar la guerra, aprovar tractats, entre altres coses;
- El poder executiu: el president dels Estats Units, comandant en cap de l'exèrcit, amb l'autoritat de vetar les propostes de llei, designar els membres del gabinet i altres oficials que administren i executen les lleis federals;
- El poder judicial: el Tribunal Suprem i els tribunals federals menors, els jutges dels quals són designats pel president amb l'aprovació del Senat; interpreten les lleis i poden revocar les lleis que considerin inconstitucionals.
La Cambra de Representants té 435 membres, cadascun representant un districte congressual per un període de 2 anys. Els seients de la cambra es determinen entre els cinquanta estats d'acord amb la seva població cada deu anys. Des del 2000, tots els estats tenen un mínim d'un representant, mentre que Califòrnia, l'estat més poblat, en té cinquanta-tres. Cada estat és representat per 2 senadors, escollits per períodes de sis anys; un terç del Senat es renova cada 2 anys. El president dels Estats Units és escollit per un període de quatre anys i pot ser reelegit una sola vegada. Les votacions presidencials no són directes sinó indirectes, per mitjà d'un col·legi electoral en què els vots s'assignen per estat. El Tribunal Suprem, encapçalat pel cap de justícia dels Estats Units, té nou membres vitalicis, designats pel president.
La política dels Estats Units ha operat sota un sistema bipartidista durant la major part de la seva història. Des de les eleccions presidencials de 1856, els dos partits dominants han estat el Partit Demòcrata i el Partit Republicà. El president actual, Barack Obama, és demòcrata; des de les eleccions congressionals del 2006, el Partit Demòcrata controla ambdues cambres del Congrés. El Senat té 2 membres independents, els altres pertanyen als dos partits.
Els estats del nord-est, els grans llacs i la costa oest són relativament més liberals i són coneguts com a "estats blaus" (blue states) en referència al color identificador del Partit Demòcrata, mentre que els estats del sud, sud-centre i les muntanyes Rocoses són més conservadors i identificats com a "estats vermells" (red states), en referència al color identificador del Partit Republicà.
La Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va involucrar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va involucrar 100 milions de militars i la mort d'entre 50 i 60 milions de persones, la major part civils, un 3% de la població mundial de l'època, sent el conflicte més mortífer de la història humana. Va ser el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears.
Va ser el conflicte armat més gran de la història, i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes. Es van formar les Nacions Unides per prevenir altres conflictes com aquest. La Unió Soviètica i els Estats Units van sortir de la guerra com les grans superpotències del món, i això va provocar la Guerra Freda, que va durar 45 anys.
Els Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (abreujat EUA; en anglès: United States of America, abreujat USA) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i 1 districte federal. La república es troba majoritàriament al centre del subcontinent nord-americà, on es troben els 48 estats contigus o continentals i Washington DC, el districte capital, limitant al nord amb el Canadà i al sud amb Mèxic. L'estat d'Alaska es troba al nord-oest del subcontinent, limitant amb el Canadà a l'est i al sud, i amb Rússia a l'oest en creuar l'estret de Bering. L'estat d'Hawaii es troba al centre-nord de l'oceà Pacífic. Els Estats Units també administren diversos territoris i àrees insulars del Pacífic i la mar Carib.
Amb una superfície de 9,38 milions de km² i amb més de 300 milions d'habitants, els Estats Units són el tercer país més gran del món en àrea i en població. És un dels països més diversos ètnicament, resultat de la immigració massiva de molts continents. L'economia dels Estats Units és l'economia nacional més gran del món, amb un producte interior brut (PIB) nominal superior als 13 bilions de dòlars el 2006, és a dir, un 19% de la producció mundial.
La nació es va fundar per tretze colònies de la Gran Bretanya localitzades a la costa atlàntica. Proclamant-se "estats", van fer la Declaració d'Independència el 4 de juliol de 1776. Els estats rebels van derrotar la Gran Bretanya en la guerra, la primera guerra d'independència colonial reeixida d'Amèrica. La Convenció de Filadèlfia va adoptar l'actual Constitució dels Estats Units el 17 de setembre de 1787; la ratificació d'aquesta l'any següent va fer dels estats parts integrants d'una sola república. La Declaració de Drets de la Constitució dels Estats Units, que conté deu esmenes sobre els drets i llibertats dels ciutadans, es va ratificar el 1791.
Els Estats Units són membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. En l'actualitat són la potència militar més gran després de la Guerra Freda, i una força important en l'economia del món.[4]
Els Estats Units són situats gairebé en la seva totalitat a l'hemisferi occidental: els quaranta-vuit estats continentals o contigus es troben al centre del subcontinent nord-americà i s'estenen de l'oceà Atlàntic al Pacífic. Limiten al nord amb el Canadà, i al sud amb Mèxic i amb el golf de Mèxic. Alaska, l'estat més gran en superfície i separat dels estats continentals pel Canadà, limita amb l'oceà Pacífic al sud i amb l'oceà Àrtic al nord. Hawaii és un arxipèlag del Pacífic central al sud-oest de l'Amèrica del Nord. Els Estats Units són el tercer o quart país més gran del món —depenent de com es considerin les disputes territorials entre la Xina i l'Índia. Els Estats Units també administren diversos territoris insulars de la mar Carib i de l'oceà Pacífic.
La plana costanera de l'Atlàntic dona pas a boscos caducifolis i la serralada de Piedmont. La cadena muntanyenca dels Apalatxs separa el litoral dels grans llacs i les pastures de l'oest mitjà. El sistema fluvial del Mississipí-Missouri, el quart més gran del món en extensió, flueix de nord a sud del centre del país. Les planes fèrtils, conegudes com a grans planes, s'estenen cap a l'est. Les muntanyes Rocoses s'estenen de nord a sud a l'oest de les grans planes. L'àrea que es troba a l'oest d'aquesta cadena muntanyenca és desèrtica (s'hi troba el desert del Mojave i la gran conca). La Sierra Nevada s'estén de manera paral·lela a les Rocoses, a prop de la costa del Pacífic. Amb 6.194 msnm, el mont McKinley és el pic més alt del país. Hi ha volcans actius a l'arxipèlag d'Alexandr i les illes Aleutianes; tot l'estat d'Hawaii es troba sobre illes volcàniques tropicals.