Urbanisme a Barcelona: Eixample i Factors Clau

Conceptes Urbanístics: Situació

Definim la situació com aquell conjunt espacial de formes de la natura i transformades per l'acció humana que el caracteritzen i que, a més, el condicionen per a futures actuacions de projecte. És, sobretot, un espai físic, però també el resultat de la transformació de l'espai natural inicial per l'activitat i ocupació humanes. Això es fa palès en les avingudes Meridiana i Paral·lel, que de manera descarada van a buscar el pas cap a l'interior per les obertures dels rius Besòs i Llobregat respectivament. A més, forma part de la situació els assentaments preexistents, com és la Vila de Gràcia amb el Passeig de Gràcia, que va ser inserit sense modificacions dins el projecte, o el Poblenou. També traçats ferroviaris existents.

Tipus de Carrers i la seva Funció

Carrers de Vianants

• Menys de 1000 vehicles/dia.
• Control d'accessos (vehicles acreditats).
• Límit de velocitat 10 km/h.
• Aparcament excepcional (senyalització específica).
• Regulats amb pilons d'accés, mobiliari urbà i sentits de circulació concurrents.

Carrers Residencials S-28

• Menys de 2000 vehicles/dia.
• Accés lliure i plataforma única.
• Límit de velocitat 20 km/h.
• Aparcament excepcional.
• Regulats amb mobiliari urbà i sentits de circulació concurrents.

Carrers Zona 30

• Menys de 3000 vehicles/dia.
• Espais segregats o compartits.
• Límit de velocitat 30 km/h.
• Aparcament per a longituds superiors als 9 metres.
• Regulats amb rotondes, desviaments de l'eix de la trajectòria i elevacions en la calçada.

Factors Determinants de la Industrialització: Ter, Llobregat i Cardener

La industrialització va arribar a Catalunya entre els anys 1760 i 1860. El sector que va tenir més importància va ser el sector de la indústria tèxtil de cotó, que va saber aprofitar l'energia hidràulica, sobretot de les tres grans conques hidrogràfiques de la Catalunya Central: la del Ter, Llobregat i Cardener, una energia molt més econòmica que la dels vapors de carbó. Al llarg de les lleres d'aquests tres rius es van establir grans eixos industrials tèxtils formant les conegudes colònies, com la colònia Vidal establerta al Llobregat. A més, s'aprofitaven de les bretxes geogràfiques d'orientació nord-sud que obria la xarxa hidrogràfica esmentada, de tal manera que s'assegurava una bona i fàcil connexió per terra de les mercaderies entre el nord i el sud, entre la zona de les colònies tèxtils on estaven els salts d'aigua aprofitables per transformar l'energia hidràulica i la costa catalana on se situava el principal mitjà de transport de distàncies moderades o llargues, el transport marítim.

Infraestructures i Serveis Urbans: Motor de l'Eixample

En tractar-se d'una zona d'edificació sense serveis urbans previs, la implantació i la incorporació de cada un dels serveis urbans generava un procés de creixement de l'Eixample aprofitant la nova infraestructura, que aleshores cobria alguna de les necessitats de la població per ocupar l'edifici amb els serveis urbans establerts. D'altra forma, les zones amb manca de serveis urbans no tenien cap interès per instal·lar-s'hi. Els serveis urbans imposen, en el creixement urbà, una sèrie de característiques urbanístiques i són, per tant, el motor de la urbanització en el cas de l'Eixample.

Com Incrementar els Estàndards Ambientals

Segons Buchanan, l'estàndard ambiental és el nivell òptim en què el trànsit de vehicles i les altres funcions urbanes conviuen sense dificultats. Per millorar aquest estàndard es proposa un màxim de nombre de vehicles, tipus i velocitats màximes dins de les àrees urbanes, entre altres actuacions que van dirigides a limitar el soroll màxim, la contaminació atmosfèrica, el risc d'accidentalitat, etc. Per fer-ho, segons els casos, s'opta per reordenar el tràfic en certs sectors o bé al tancament dels cascs antics.