Urbanisme i Desenvolupament Urbà: Conceptes Clau
Agents productius de la ciutat
Els agents productius de la ciutat són persones o entitats que produeixen espai urbà. Aquests poden ser propietaris privats de sòl, empresaris, ciutadans o poders públics. L'existència d'aquests agents produeix un conflicte d'interessos que determinen el valor de l'espai urbà, de manera que consideren la ciutat com una mercaderia. Aquest valor urbà produeix una segregació social de l'espai per la seva distribució econòmica, social i cultural, la qual cosa comporta una diferenciació en barris més o menys desitjats, on es concentraran rendes altes o baixes. Cal destacar que el valor de l'espai urbà depèn de la situació (ubicació) i de l'edificabilitat (superfícies edificables), la qual cosa pot fer que el preu del sòl sigui més car. Depenent de si és desitjat o no, que normalment és el centre a causa que hi ha més equipaments i activitats, el preu pujarà o baixarà, regit per la llei de mercat (oferta i demanda).
Urbanisme i ordenació del territori
Depenent dels interessos dels agents, seran necessàries unes determinades regles per ordenar el territori. Això ho anomenem urbanisme, que serveix per satisfer les necessitats presents i futures de la ciutat. És programat en plans urbanístics, on destaquen els Plans Generals d'Ordenació Urbana (PGOU) i els plans parcials. Urbanisme és el conjunt de procediments per ordenar i classificar l'estructura urbana i controlar l'ús del sòl urbà.
Aquests plans urbanístics divideixen el sòl en: sòl urbà, sòl urbanitzable (sòl que no està urbanitzat, però es pot edificar), sòl no urbanitzable (en principi, és un lloc que mai pot ser edificat) i en sistemes generals (xarxa viària, zones verdes i equipaments).
Morfologia urbana
La morfologia urbana és la forma que pren la ciutat depenent dels elements (edificis), de la disposició dels elements i dels usos del sòl. Cal destacar que aquesta forma que pren la ciutat és difícil de canviar, ja que és el reflex de la història.
La morfologia urbana va relacionada amb el plànol urbà, que és la disposició de vies i carrers. Hi ha dos tipus de plànols:
- Irregulars (ciutats preindustrials): es caracteritzen per ser generalment desordenades, amb amuntegament i carrers irregulars. Tendeixen a ser ciutats del nord d'Europa.
- Regulars:
- Ortogonal (hipodàmic, colonial): apareixen al segle XIX per tal d'ampliar i sanejar les ciutats medievals. Estan fetes en quadrícula i tenen una fàcil parcel·lació.
- Radiocèntric: consisteix en cercles concèntrics al voltant d'un nucli, és a dir, a partir d'un ordre central s'estructura la ciutat.
- Lineals: són les que s'estructuren al llarg d'un eix.
Parts de la ciutat
- Centre: indica que algun dia havia estat el centre històric. Aquest centre es pot convertir en el centre de negocis o també anomenat Central Business District. El centre està caracteritzat per ser accessible (transports públics), per tenir aglomeracions, elevat preu del sòl, predomini dels serveis, etc. En conclusió, a vegades hi pot tenir lloc el mobbing immobiliari (assetjament) o un procés de gentrificació (procés de substitució).
- Perifèria/Extraradi: funcions que no caben a la ciutat (barris marginals, polígons industrials, centres comercials, zones residencials de classe alta).
Funcions urbanes
Van relacionades amb l'activitat diària de la població. Totes les ciutats són multifuncionals. Això fa que condicionin l'espai urbà i el seu ús.
Tipus de funcions:
- Industrial: ciutats condicionades per la indústria.
- Turística: basen la seva activitat en oferir serveis turístics.
- Militar: basen l'activitat en què hi hagi un camp militar.
- Funció cultural o religiosa.
- Funció administrativa i de serveis.
Problemes urbans
Van lligats al fet que s'hagi urbanitzat el planeta.
- El valor del sòl: ja que el sòl és limitat i inamovible, i això comporta el problema de l'especulació.
- Transports i infraestructures: mobilitat i equipaments (manca d'aparcament, contaminació) i augment de la despesa en infraestructures.
- Problema de proveïment: aigua, aliments i energia.
- Medi ambient: contaminació (acústica, lumínica, atmosfèrica i ambiental), residus sòlids urbans i consum de recursos.
- Manca de recursos econòmics (despeses).
- Vulnerabilitat: perquè tot el que es consumeix prové de fora. Són vulnerables a nivell tècnic, polític i en violència.
- Problemes socials: presses, soroll, massificació, habitatges petits (si no, ciutat molt extensa), escassetat de zones verdes, anòmia, menys pressió social.