Urbanisme i Planificació Territorial: Objectius i Tipus
Objectius de l'Urbanisme i la Planificació Territorial
L'urbanisme i l'ordenació del territori són el conjunt de procediments tècnics i polítics que tenen com a objectiu posar ordre al desenvolupament urbà d'un poble, ciutat o territori. Pretén corregir els dèficits i els conflictes existents i, alhora, planificar, preveure i orientar l'evolució futura de la ciutat, establint les pautes necessàries per fer un ús racional, equilibrat i just del sòl urbà.
Tipus de Plans
- Plans territorials: Afecten comarques, regions o països sencers i solen marcar les grans línies de desenvolupament i transformació del territori (infraestructures, serveis, carreteres, etc.).
- Plans urbanístics: Són documents tècnics amb una dimensió política i legal, on es concentren totes les disposicions i propostes relacionades amb el creixement i l'evolució de la ciutat.
Tipus de Plans Urbanístics
- Condicionat: Parteix d'una situació preexistent que no es pot ignorar.
- Correctiu: Intenta corregir deficiències i resoldre problemes.
- Prospectiu: Planifica inversions i actuacions que dibuixen un futur possible.
- Normatiu: És una llei de compliment obligat per part de tots.
En els plans urbanístics, hi tenen molta importància els transports públics. Cal pensar per on han de circular els vehicles, quines dimensions han de tenir els carrers i les avingudes i, especialment, planificar la necessitat futura dels transports públics, ja que requereix inversions complexes, costoses i amb una previsió a llarg termini.
La Morfologia Urbana al Segle XX
La Ciutat Jardí
A finals del segle XIX, l'urbanista anglès Ebenezer Howard va elaborar una proposta per construir ciutats noves al marge de les existents: carrers irregulars, que integressin habitatges unifamiliars, amb pati i jardí, amb activitats productives i serveis, i que havien de ser autosuficients. L'objectiu era evitar els problemes i dèficits del creixement descontrolat i assegurar el contacte amb la natura.
Als EUA, aquestes urbanitzacions (Suburbia) són el resultat de l'actuació d'empreses privades i estan formades per cases individuals amb jardí que s'estenen al llarg de les vies de comunicació. Això pot arribar a unir ciutats i obliga a fer llargs desplaçaments en cotxe entre el lloc de residència i el lloc de treball (ciutats dormitori).
La Ciutat Funcionalista o Racionalista
Les noves possibilitats tècniques que oferia el formigó van permetre proposar la construcció d'alts blocs de pisos amb l'objectiu d'alliberar sòl per a zones verdes i obertes. En aquesta proposta, hi prevalia la racionalitat i la funcionalitat.
A l'Espanya dels anys 60-80, el model inicial de ciutat funcionalista va ser manipulat. Hi ha molts barris o polígons residencials que són una concentració de blocs de pisos de baixa qualitat, amb pocs equipaments i sense espais lliures destinats a zones verdes i obertes.