Urbanisme i Sostenibilitat a Catalunya

Els Agents Urbans

Són una sèrie de persones, corporacions o institucions que tenen interessos en el desenvolupament urbà:

• Propietaris del sòl: volen que els espais urbans es creïn en finques de la seva propietat per tenir guanys.
• Promotors, empreses immobiliàries i empreses financeres: centren la seva activitat en el procés de construcció, venda, etc., per obtenir rendibilitat del seu capital o dels seus clients.
• Propietaris d'empreses industrials: influeixen en la transformació urbana quan traslladen les fàbriques des dels vells espais industrials cap als nous polígons de la perifèria.
• Els ciutadans i ciutadanes: influeixen en la transformació de l'espai urbà en els usos del sòl, l'evolució, la salut, etc.
• Organismes públics: tenen com a responsabilitat decidir els usos del sòl i quina orientació ha de prendre el creixement urbà.

La Sostenibilitat de les Ciutats

Les ciutats són sistemes amb un equilibri fràgil i inestable; són sistemes que corren el risc d'arribar al seu límit humà i ecològic a causa de la seva gran dependència. S'han de tenir en compte les següents qüestions ecològiques per afavorir la seva sostenibilitat:

• Reduir el consum de deixalles per facilitar les 3R (reduir, reutilitzar i reciclar).
• Promoure el transport col·lectiu, que implica menys despesa energètica i menys contaminació.
• Utilització d'energies renovables en els serveis comuns.
• Crear espais verds, reforestar-los i cuidar-los.
• Impedir que els espais agrícoles tinguin altres funcions.

Ciutats Compactes i Difuses

• Compacta: poc espai entre les construccions, edificis alts per compensar l'escassetat del sòl i densitat de població alta a causa de motius diversos.
• Difusa: creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d'edificació per la segregació d'usos i elevada ocupació del territori.

El Continu Rural Urbà

A les principals àrees europees s'observa el desplaçament del centre cap a la perifèria. Aquest fenomen no significa que hi hagi menys població, sinó que es produeix una dispersió: el mateix nombre d'habitants en més superfície. Com a conseqüència, han sorgit noves formes d'urbanització. A les ciutats compactes, l'espai està ben definit, en canvi, a les difuses, no.

L'espai rururbà s'utilitza per designar aquelles àrees on els límits entre el que és rural i el que no ho és, no estan definits. Aquests espais no tenen un origen recent; hi ha zones dedicades a la part industrial o urbana, i cada cop són més freqüents.

L'espai que forma el nucli de la ciutat es diu àrea urbana i és on hi ha més població que es dedica al sector terciari i a les activitats industrials. A les àrees suburbanes són comuns els grans conjunts de cases adossades que ocupen superfícies extenses. A les àrees periurbanes es concentren grans serveis i infraestructures utilitzades pels habitants de l'àrea urbana.

Tipus de Poblament a Catalunya

A Catalunya podem trobar els següents tipus de poblament gràcies a diversos factors:

• Poblament rural concentrat: zona pirinenca i sector occidental.
• Poblament rural dispers: nord-est de Catalunya.
• Nucli gran de població concentrada: Lleida.
• Nuclis urbans de desenvolupament recent: rodalies de ciutats importants.
• Zones rururbanes: límits difusos.

Àrea Metropolitana de Barcelona

L'àrea metropolitana es caracteritza per la concentració d'un gran nombre d'habitants i activitats econòmiques, que han comportat les següents transformacions a Catalunya:

• Expansió de la seva superfície, amb la integració de nous municipis.
• Tendència a la dispersió de la població: la gent viu en pobles del voltant.
• Especialització de funcions, que comporta desplaçaments continus.

També incrementa el consum del sòl per a usos urbans la construcció de residències secundàries.