Urbanització: Creixement i Funcions de les Ciutats
Urbanització: fenomen pel qual les ciutats creixen de manera accelerada i els models de vida urbans s'estenen a grans àrees. s.XVIII = 1a Revolució industrial + avenços tecnològics = s.XIX = creixement de les ciutats i proliferació. Definir CIUTAT: quantitat d'habitants (10 mil a Espanya), ocupació poblacional activa, densitat d'habitants, institucions administratives. RITMES d'urbanització: Àfrica, Àsia, Amèrica del Sud (creixement ràpid 2 1/2 s.XX) - Europa, Amèrica del Nord (creixement lent i no intens s.XIX 1 1/2 s.XX). FUNCIONS URB. Funció Administrativa i de Serveis: (serveis sanitaris, financers, culturals, lúdics, administracions públiques...) + part + centrica del nucli urbà (zones modernes) + CBD (àrees ben comunicades) amb majoria de serveis, indústria i habitatge escassos. Funció Comercial: zones urbanes/ciutats actuals amb el seu origen en antics mercats + activitat de compra i venda (comerços i magatzems) + hipermercats (zones poc homogènies). Funció Residencial: on viu la gent (blocs d'apartaments, barris amb cases adossades, barris antics...) + població agrupada en zones (a causa de la segregació espacial) + distribuïts segons nivell econòmic. - Zona perifèrica: Suburbial: rendes baixes, costat de centres d'ocupació + manca de serveis bàsics = ciutats dormitori. Suburbanes: ben comunicades, comerços + nivell econòmic. Funció Industrial: a la perifèria, polígons industrials, parcs tecnològics. XARXA URBANA: conjunt de ciutats i nuclis de població amb diferents mides i funcions que creen sistemes dinàmics que s'articulen a través de les infraestructures de comunicació i es relacionen. El seu nivell de desenvolupament depèn dels fluxos dels sistemes. - molt integrat (nuclis amb circulació i intercanvi d'elements) - poc integrat (relació escassa). Regions urbanes: Àrea metropolitana: conjunt de grans ciutats i ciutats petites i mitjanes que les envolten. = sistema ben integrat amb fluxos entre el nucli central (sector terciari) i altres nuclis (ús residencial i industrial, oci) + contínues millores tecnològiques en comunicació i transport, Madrid, Barcelona, València. Conurbació: regió urbana sense nucli predominant sinó diversos amb importància. = estructura polinuclear (abundància d'activitats secundàries i terciàries amb intercanvis de fluxos entre ciutats). Tarragona, Reus. Megàpolis: gran regió urbana amb conurbacions i àrees metropolitanes = múltiples nuclis centrals amb xarxes d'activitat econòmica i intercanvi de fluxos. X. URB. CATALANA: densa al litoral i no tant a l'interior. Ciutats principals: Barcelona amb un sistema ben integrat + conurbació Reus-Tarragona. X. URB. ESPANYOLA: no és un sistema tancat Àrea Metropolitana (Barcelona i Madrid) subsistemes suburbans: Mediterrani + IMP per la quantitat d'habitants, nombre de ciutats, densitat de població. + Principals connexions i integrat en l'arc mediterrani. Central: únic sistema urbà IMP i ben estructurat. Objectiu: centralitzar les vies de comunicació d'Espanya. Cantàbric: integra les ciutats de la cornisa cantàbrica i sector nord (Castella i Lleó, La Rioja, Navarra) + articulació interna feble. Atlàntic: no té gran dinamisme econòmic ni demogràfic. Canari: la llunyania dificulta les relacions econòmiques. 4T MÓN: països poc desenvolupats (barris antics i zones suburbials perifèriques). CONTINU RURAL-URBÀ Ciutats compactes: la densitat de la població és alta, edificis amb alçada per l'escassetat del sòl, construccions sense separació. Ciutat difusa: creixement extensiu, dispers i baixa densitat d'edificació per la segregació dels usos i l'alta ocupació.
Espai Urbà: alta densitat de població i aspecte compacte + àrees urbanes diferenciades + diversitat d'activitats. Morfo: teixit urbà dens + ús mixt de l'espai + habitatges plurifamiliars. Espai Periurbà: a l'exterior de la ciutat amb relació intensa + activitats i serveis industrials o urbans. Morfo: teixit urbà poc dens, habitatges unifamiliars + sectors d'activitat econòmica + centres comercials.