Urbanització i Sostenibilitat a Catalunya: Reptes i Evolució
Comunitats Tancades: Definició i Impacte
Les comunitats tancades són zones residencials exclusives, construïdes amb capital privat; es troben separades de la resta de la ciutat per murs i tanques amb guardes de seguretat que en controlen l’accés.
Ennobliment i Gentrificació Urbana
L'ennobliment és el procés pel qual persones amb un alt nivell de recursos econòmics s'instal·len en barris degradats. Els antics residents han de marxar perquè no poden pagar els nous lloguers. Sovint hi ha assetjament immobiliari (mobbing immobiliari).
Perifèries Urbanes Degradades i Solucions
La major part de l'empobriment es concentra en barris perifèrics de les ciutats. Aquests barris (d'autoconstrucció) comencen a sofrir un procés d'alta degradació. Cal que hi hagi una major flexibilitat en els plans urbanístics perquè apareguin les comunitats híbrides.
Reptes Mediambientals Urbans
6.1 El Medi Ambient Urbà i la UE
La AEMA (Agència Europea del Medi Ambient) ha alertat sobre problemes mediambientals, destacant l'expansió urbana descontrolada (quan la taxa d'expansió és més gran que la taxa de creixement demogràfic). Provoca un augment del consum energètic, dels transports, de la contaminació atmosfèrica i acústica, i de l'empremta ecològica urbana. El 2006, la UE va aprovar l'Estratègia Temàtica per al Medi Ambient Urbà, amb l'objectiu de millorar l'aplicació de lleis comunitàries.
6.2 L'Impacte del Model Urbà Dispers
La dispersió urbana ha comportat una acceleració en l'ocupació de l'espai. El model urbà dispers és una fórmula molt costosa des del punt de vista ecològic.
6.3 La Contaminació Atmosfèrica i el Clima Urbà
Destaquen les emissions de CO2 per cotxes i fàbriques, i l'illa de calor provocada per la combustió en els automòbils, les indústries i les calefaccions, que genera un efecte hivernacle local.
6.4 Els Residus Urbans
La quantitat de residus és conseqüència de l'augment de població, del model de vida consumista i incrementalista. Les administracions públiques han aprovat una legislació, les 3 'R' (Reduir, Reutilitzar, Reciclar), amb la implicació dels consumidors.
Procés d'Urbanització a Catalunya
7.1 La Primera Xarxa Urbana Catalana
El poblament ibèric constitueix l'origen de la primera estructura urbana. Amb l'ocupació romana es va desenvolupar a Catalunya la primera xarxa urbana ja jerarquitzada, amb Tarraco com a capital de província romana.
7.2 L'Època Medieval i Moderna
Tot i que el poblament medieval era rural, hi havia una xarxa urbana amb la capital Barcelona, les capitals de les vegueries i les ciutats episcopals. Al final del segle XVIII, les ciutats catalanes van créixer.
7.3 L'Expansió Urbana del Segle XIX
Al segle XIX, va créixer la població dels nuclis urbans i alguns municipis rurals esdevingueren ciutats per la industrialització. Va ser un procés d'urbanització desigual.
7.4 El Creixement Urbà al Segle XX
A partir dels anys 60, Barcelona i el seu voltant s'engrandeixen ràpidament. L'arribada d'immigrants en cerca de feina a la indústria i els serveis provoca una urbanització precipitada i sense planificació per proporcionar habitatges econòmics. S'observa una etapa regressiva a partir del 1975.
La Xarxa Urbana Catalana: Barcelona i el seu Rol
- Àrea metropolitana de Barcelona i les seves corones: dos nivells: la primera corona és Barcelona i la seva àrea metropolitana, i la segona corona són les ciutats una mica més allunyades.
- Ciutats fora de l'àmbit de l'àrea metropolitana: tres nivells: capitals de província, capitals comarcals i ciutats petites articulades al voltant de la costa.
8.1 La Urbanització Difusa a Catalunya
La pujada dels preus dels habitatges i l'estancament dels llocs de treball provoquen que la població se'n vagi de la zona metropolitana. La Regió Metropolitana perd pes econòmic i densitat de serveis, que guanyen les ciutats mitjanes. Barcelona manté la centralitat.
8.2 Connexió de Ciutats Catalanes amb Eixos Europeus
Barcelona té una gran importància com a nucli urbà, però també n'hi ha d'altres situades a l'eix mediterrani. És important intensificar la connexió amb nuclis de l'Estat espanyol situats dins d'aquest arc. Les ciutats de Catalunya tendeixen a formar una xarxa de municipis cada vegada més interconnectada i connectada amb els eixos urbans i de comunicació de l'Estat i d'Europa.