La URSS: Consolidació del Poder Bolxevic, la NEP i l'Ascens d'Stalin
La consolidació del poder bolxevic i la formació de la URSS
La guerra civil i el boicot internacional a la Rússia revolucionària van influir decisivament en la definició política del nou Estat soviètic. L'Assemblea Constituent que sorgí de les eleccions de novembre de 1917 era l'organisme previst per transformar el tsarisme en una república democràtica.
El Partit Bolxevic va passar a anomenar-se Partit Comunista de la Unió Soviètica, es va constituir com a centre del poder i la direcció va ser encarregada a un comitè anomenat Politburó. El partit estava dirigit per un secretari general, que també exercia el càrrec de cap d'Estat.
L'òrgan suprem de l'Estat era el Congrés dels Soviets, que exercia el poder legislatiu. L'executiu residia a les mans del Presidium, dirigit per un president que exercia les funcions de cap d'Estat.
Els bolxevics van transformar el vell imperi dels tsars en una república federal i l'any 1922 es va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, una entitat que comprenia repúbliques soviètiques i repúbliques autònomes. La URSS va prendre la forma definitiva en la Constitució de 1924, que definia les competències de la Unió i de les repúbliques federades.
La NEP: la Nova Política Econòmica
Com a conseqüència de la guerra civil i del comunisme de guerra, l'economia soviètica es va enfonsar estrepitosament i el desproveïment de les ciutats va esdevenir general. La revolució va començar a perdre una part dels col·lectius que li havien donat suport: hi va haver aixecaments de pagesos i, al mes de març de 1921, es van rebel·lar els mariners del port de Kronstadt.
La nova orientació de la revolució en el terreny econòmic es va concretar en la Nova Política Econòmica, la NEP. Aquesta nova política representava un fre en la marxa enrere d'algunes de les grans decisions anteriors, com la desaparició de la propietat privada i el control estatal de la indústria i de l'agricultura.
La NEP comportava la implantació d'una economia mixta en què havien de conviure sectors socialitzats amb la tornada de l'economia de mercat. La NEP va complir ràpidament els seus objectius econòmics. Però la tornada al mercat va fer pujar els preus, i les diferències entre els preus agraris i els preus industrials van tornar a originar problemes d'acaparament i de desproveïment de les ciutats. Els beneficis privats van fer augmentar les diferències socials i van tornar a tenir una certa importància els petits empresaris industrials i els pagesos acomodats.
La nova política econòmica va donar lloc també a un debat sever en el Partit Comunista i va reforçar l'enfrontament intern entre les tendències que defensaven el manteniment d'una economia mixta.
La creació de la Tercera Internacional
Els revolucionaris russos pensaven que els partits socialistes s'havien allunyat dels propòsits revolucionaris per acomodar-se a la democràcia burgesa i transformar-se en partits reformistes. Consideraven que el seu objectiu immediat havia deixat de ser la destrucció del capitalisme per preocupar-se només de millorar les condicions polítiques i socials de la classe obrera.
Com a conseqüència, l'any 1919 es va fundar a Moscou la Tercera Internacional, coneguda com a Komintern, que va fer una crida a tots els partits socialistes perquè abandonessin la Segona Internacional i s'adherissin a la nova internacional revolucionària. Aquesta proposta va produir divisions al si del socialisme mundial entre els partidaris d'adherir-s'hi i els que s'hi oposaven. Les vint-i-una condicions van provocar l'escissió de molts partits socialistes i van donar lloc al naixement dels partits comunistes.
El Komintern va establir la seva seu a Moscou i els partits comunistes del món van quedar obligats a seguir-ne estrictament els acords i les disposicions. Aquests partits havien de respondre a la nova concepció del marxisme: el leninisme.
L'expansió de la revolució comunista
Lenin i Trotski creien que la revolució soviètica no es podria consolidar si no s'estenia cap a altres països del món. L'intent més important d'insurrecció revolucionària es va produir a Alemanya a causa del grup dels espartaquistes, l'ala radical de la socialdemocràcia alemanya. El seu objectiu era aconseguir el poder i crear un règim comunista, però l'intent va ser esclafat per l'exèrcit i per forces paramilitars, i va costar la vida a dirigents alemanys importants.
La mort de Lenin i la disputa pel poder
L'any 1924 va morir Lenin, el líder indiscutible dels bolxevics i promotor del nou Estat soviètic, que deixava en la incògnita la seva successió. El buit de poder va desencadenar ràpidament una lluita entre els dirigents del Partit Bolxevic, anomenada el Gran Debat, que es va desenvolupar entre els anys 1924 i 1928.
El debat es va polaritzar al voltant de dues figures: Trotski, que aleshores era la figura més destacada entre els successors de Lenin, i Stalin, que dirigia la secretaria del Partit Comunista de la Unió Soviètica. Trotski i els seus aliats representaven el sector més radical del partit, que defensava l'abandonament de la NEP per aprofundir la revolució socialista: impulsar les col·lectivitzacions, estendre la revolució per Europa (l'anomenada revolució permanent) i promoure un funcionament més democràtic del partit.
L'any 1927 la lluita es va aguditzar i Stalin, que movia els ressorts interns del partit, va aconseguir el poder. El resultat va ser que la revolució es va orientar cap a l'establiment d'un poder autoritari, a les mans d'un veritable dictador, un centralisme absolut i una dificultat extrema per seguir qualsevol camí de participació democràtica. Un cop al poder, Stalin es va desfer de tots els opositors, expulsant-los del país o condemnant-los a mort després d'haver-los jutjat. Aquest va ser el primer episodi del que més tard es va convertir en una veritable dictadura, basada en el poder absolut d'Stalin dins del PCUS.