URSS: De la Nova Política Econòmica a la Dictadura de Stalin (1922-1953)
La Formació de l'URSS i la NEP (1922-1929)
La Revolució Russa va poder sobreviure a la Guerra Civil, però a costa d'enormes pèrdues materials i humanes.
La Nova Política Econòmica (NEP)
L'any 1921 es va establir una Nova Política Econòmica (NEP) amb l'objectiu de reconstruir l'economia mitjançant una certa llibertat:
- Es va permetre als agricultors cultivar i vendre lliurement els seus productes.
- Es va autoritzar el lliure comerç interior.
- Es va admetre la propietat privada de petites i mitjanes empreses industrials.
L'Estat va mantenir sota el seu control els transports, el comerç exterior, la banca i les grans empreses. Aquestes mesures van permetre el creixement de l'economia.
Els propietaris industrials, els mercaders i els camperols adinerats (els kulaks) es van enriquir, i per consegüent la burgesia va ressorgir. Això va generar fortes tensions i un ampli debat dins del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).
L'URSS i l'Internacionalisme: La Komintern
Lenin pensava que la revolució s'havia d'estendre fora de la URSS perquè el país no podia sobreviure si quedava aïllat. Per aquest motiu, va crear l'any 1919 a Moscou la Tercera Internacional, coneguda també com a Komintern o Internacional Comunista.
Es va convidar a diferents països a adherir-se a aquesta organització, amb la intenció que s'hi fundessin partits comunistes. La majoria dels partits comunistes van sorgir per les escissions dels partits socialistes.
Aquests partits van seguir el model del PCUS: una organització molt centralitzada i poc democràtica, en la qual les crítiques eren considerades dissidències i es reprimien amb una enorme duresa.
La Dictadura de Stalin (1929-1953)
Visions Oposades: Trotski vs. Stalin
Abans de l'ascens definitiu de Stalin, existien dues visions principals sobre el futur de la revolució:
Projectes de Trotski:
- Revolució mundial.
- Col·lectivització econòmica.
- Més debat i crítica dins del partit.
Projectes de Stalin:
- Socialisme en un sol país.
- Continuar amb la NEP.
- Eliminar el debat dins del partit (única línia de pensament).
L'Ascens de Stalin al Poder
Després de la mort de Lenin l'any 1924, el poder del partit i de l'Estat va passar a ser exercit per un grup de dirigents (Stalin, Trotski, Zinóviev...), els enfrontaments entre els quals eren continus, ja que tenien punts de vista molt diferents.
Progressivament, es va anar imposant Stalin, que havia estat nomenat secretari general del PCUS el 1922. Stalin va defensar que calia abandonar la idea de la revolució mundial per la del "socialisme en un sol país". És a dir, calia concentrar tots els esforços per consolidar i enfortir la revolució a la URSS. A partir d'aquest moment, la Tercera Internacional es va convertir en un organisme al servei dels interessos soviètics.
Una Dictadura Totalitària
L'any 1929, Stalin va acaparar tots els poders i va instaurar una dictadura personal utilitzant quatre mitjans principals:
El Culte a la Personalitat
Mitjançant la propaganda es deia que Stalin era el "pare de tothom", una figura infal·lible i omnipresent.
El Reforç del Poder del Partit Comunista
Per participar en la vida política a través dels soviets, calia pertànyer al PCUS, ja que aquest imposava les candidatures. Així, els soviets van deixar de ser assemblees lliures i populars.
El Terror
S'exercia per silenciar qualsevol oposició. L'instrument utilitzat va ser el NKVD (policia política), però també hi va col·laborar gran part de la població, que va denunciar suposats contrarevolucionaris.
Les purgues (depuracions) més intenses es van desenvolupar entre 1933 i 1939. Van ser cèlebres els Processos de Moscou, en què van ser condemnats antics dirigents del partit que van ser obligats a confessar múltiples crims. A més, milers de persones van ser enviades a camps de concentració (gulags), la majoria a Sibèria, on van ser sotmeses a treballs forçats.
El Control de la Cultura
El PCUS va determinar que l'art havia de servir com a propaganda del partit. Es va establir una única tendència oficial, el Realisme Socialista, que exaltava la revolució, els seus dirigents i els grups considerats com a base de la revolució, com els treballadors i els camperols.