URSS postguerra: economia, estalinisme i desintegració (1945–1991)

Situació econòmica de la URSS postguerra

La Unió Soviètica, després de la Segona Guerra Mundial, va quedar destrossada des del punt de vista material però reforçada en el seu paper com a gran potència mundial. Stalin va ser la figura central que va portar el país fins a aquest punt i per això va quedar idealitzat. Al llarg dels quatre anys següents al conflicte la seva situació econòmica es va recuperar ràpidament i es va assolir el nivell de producció que tenien abans de la guerra. La Unió Soviètica es va consolidar com una potència industrial que competia amb els Estats Units.

URSS com a potència econòmica i militar

La URSS disposava d'una economia centralitzada i planificada, organitzada mitjançant plans quinquenals. Aquest model va exigir un gran esforç a la població per a la reconstrucció econòmica: jornades de treball llargues, salaris baixos i l'ús de mà d'obra penitenciària sense salari.

Aspectes destacats:

• Economia central planificada amb prioritat per a la indústria i la defensa.
• Gran mobilització de recursos cap a la reconstrucció i la producció industrial.
• Condicions laborals dures i ús de presons com a font de treball.

Militarment, l'estat soviètic es va reforçar després de la Revolució d'octubre de 1917 i la creació de l'Exèrcit Roig; aquesta tradició militar i la indústria bèl·lica van continuar sent centrals durant el període postguerra.

Bases del creixement econòmic als anys 50

Als anys cinquanta, molts recursos econòmics es destinaven a les forces militars. A la població se li proporcionaven productes bàsics; si volien béns de consum no prioritaris, s'havien d'espavilar per aconseguir-los. Això va donar lloc a una economia amb dues cares: una oficial i una altra paral·lela.

L'estalinisme

Stalin va arribar al poder absolut eliminant opositors reals i potencials. Va constituir un grup de funcionaris fidels per garantir-se seguretat personal i va implantar una dictadura totalitària basada en la repressió, el terror i la coacció. Es va aprovar una nova constitució que, en la pràctica, legalitzava la dictadura de Stalin i consolidava el seu règim.

La desestalinització

Després de la mort de Stalin el 1953, la Unió Soviètica va entrar en un període de canvis. Al si del Partit Comunista van aparèixer dues corrents: el revisionisme (que proposava revisar l'etapa de Stalin però mantenir l'essència del sistema) i el corrent que defensava la continuïtat. Finalment, el revisionisme es va imposar en una part del partit i va començar el procés de desestalinització encapçalat per Nikita Khrusxov. Khrusxov va sostenir que la Guerra Freda només s'acabaria quan el comunisme s'estengués arreu del món, tot i que també va impulsar certes reformes internes.

Construcció del Mur de Berlín

Després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya va ser dividida en quatre zones d'ocupació (Estats Units, Gran Bretanya, França i la Unió Soviètica). Stalin va implementar un règim comunista a la seva zona, on es trobava Berlín. Les tres zones occidentals es van unificar i van formar la RFA (República Federal d'Alemanya); en resposta, la URSS va crear la RDA (República Democràtica Alemanya) i va tancar la ciutat de Berlín. Els Estats Units van organitzar un pont aeri per enviar subministraments a la part occidental; quan la Unió Soviètica va veure que això tenia èxit, va decidir construir un mur per separar les parts i protegir la seva zona d'influència.

El mur va mantenir la ciutat dividida durant molt de temps i va provocar protestes perquè els habitants no podien sortir lliurement (només es permetien reunions familiars limitades). El 9 de novembre de 1989 es va restablir la lliure circulació, després de la qual tres zones d'ocupació van annexionar la part de la Unió Soviètica i Alemanya es va tornar a convertir en un país capitalista.

Conseqüències de Gorbatxov

Després de la Segona Guerra Mundial i de la victòria soviètica, es van estendre règims comunistes i es van crear democràcies populars amb sistemes de govern de tipus soviètic als països satèl·lits. Aquesta transformació va ser diferent segons el país (per exemple, Alemanya).

Procés de desintegració de la URSS

La URSS va perdre la seva posició com a gran potència mundial perquè no va saber involucrar-se amb eficàcia en episodis internacionals com la reunificació d'Alemanya o la Guerra del Golf. Mikhail Gorbatxov va renunciar el 1991 i va transferir poders que van eliminar l'estat comunista i van convocar eleccions. Aquest procés va conduir a la dissolució de la Unió Soviètica.

Tractat de la Unió proposat per Gorbatxov

El Tractat de la Unió era un projecte de Gorbatxov per substituir la Unió Soviètica per una nova entitat i així salvar l'estat soviètic. La cerimònia de signatura del tractat va ser frustrada un dia abans per l'intent de cop d'estat contra el govern de la Unió Soviètica. Sis de les quinze repúbliques no van estar d'acord amb el tractat.

L'intent de cop d'estat va ser un període de tres dies en què un grup de comunistes del govern va intentar prendre el poder per cessar Gorbatxov, però l'intent no va tenir èxit i no van aconseguir l'objectiu.