L'Utilitarisme de John Stuart Mill: Felicitat, Plaers i Comparació amb Epicur

Segons Mill, totes les accions tenen un fi com a motiu. Preguntar pels principis de la conducta i de l’acció humana és preguntar pel seu fi. Mill afirma que el fi últim que perseguim és la felicitat, entesa no en sentit individualista, sinó, com postula l'utilitarisme, com «la màxima felicitat per al major nombre possible de persones». Aquest és el criteri moral que ha de guiar la conducta humana: el Principi d'Utilitat.

Principi d'Utilitat de Mill

Sosté que tota acció és bona en la mesura que tendeix a promoure la màxima felicitat per al major nombre possible de persones. Les accions correctes promouen la felicitat, mentre que les incorrectes generen el seu contrari. Per a Mill, la felicitat és el plaer i l'absència de dolor, i la infelicitat és l'absència de plaer i el dolor. Per tant, podem afirmar que l'utilitarisme és una ètica hedonista. Però, com en l'epicurisme, no tots els plaers són igualment desitjables i valuosos. La felicitat no consisteix en l'obtenció del major nombre de plaers, sinó en l'obtenció dels plaers de major qualitat, establint així una jerarquia de plaers. Els plaers de l'intel·lecte, els sentiments i la moral són els més elevats i nobles, per sobre dels plaers corporals. Mill defensa aquesta idea argumentant que si es pregunta a aquells que han experimentat ambdós tipus de plaers, sempre respondran que els de l'intel·lecte són superiors als corporals, per la necessitat de fugir de la ignorància.

L'Hedonisme Universalista de Mill

Perseguir la màxima felicitat individual no és suficient, ja que cauríem en l'egoisme. En la teoria utilitarista, la recerca de la major felicitat per al major nombre de persones s'anomena hedonisme universalista (hedonisme: busca el plaer; universalista: el busca per a tota la humanitat).

Què és la Felicitat per a Mill?

La felicitat és el fi últim de l'ésser humà, i s'ha de buscar l'obtenció dels plaers bons i evitar el dolor. Mill defensa que la felicitat s'entén d'acord amb el que la vida pot oferir. Desitjar quelcom que la vida no pot donar és una mala concepció de la felicitat. La capacitat de sacrificar el propi bé pel bé dels altres és vital per a l'utilitarisme.

L'Obligatorietat del Principi d'Utilitat

Sosté que existeix un sentiment moral propi de la naturalesa humana que depèn de l'educació. Neix de la nostra sociabilitat. Mill creu que l'educació i l'opinió pública tenen la força per modelar el caràcter de la persona, per tal de trobar l'harmonia entre la felicitat pròpia i la col·lectiva.

Com Provar el Principi d'Utilitat?

Aquesta ètica defensa que la felicitat és l'única cosa desitjable com a fi. La resta de coses només són desitjables com a mitjans per aconseguir-la.

Comparació entre Mill i Epicur

Mill no especifica com trobar la felicitat, mentre que Epicur proposa un mètode: el Tetrafàrmac. L'ètica moral de Mill era l'hedonista universalista (basada en la recerca de la màxima felicitat per al major nombre de persones), mentre que l'ètica d'Epicur era hedonista egoista (basada en la recerca de la felicitat i l'evitació del dolor d'un mateix). Ambdós eren empiristes.

Per a Mill, la felicitat és el plaer i l'absència de dolor. Existeixen diversos tipus de plaers (visió qualitativa):

• Plaers de la moral, de l'intel·lecte i dels sentiments: Són els més elevats i els que ens apropen a la felicitat.
• Plaers corporals: Considerats de pitjor qualitat.

En canvi, Epicur afirma que el plaer és l'absència de dolor i de pertorbació (ataràxia). Epicur també diferencia entre diversos tipus de desitjos:

• Naturals i necessaris.
• Naturals i no necessaris.
• No naturals i no necessaris.

Mill subratlla que el component social és importantíssim per assolir els objectius de l'utilitarisme; no hi ha lloc per a l'egoisme ni per a l'autarquia. Per a Epicur, en canvi, l'autarquia és necessària perquè hi ha activitats que pertorben l'esperit, i el bé suprem és la felicitat, que es busca per poder assolir l'*ataràxia*.