L'Utilitarisme de Mill: Una Anàlisi de la Felicitat i el Benestar
L'Utilitarisme de Mill
La seva Primera Obra: Utilitarisme
La seva primera obra és Utilitarisme, un corrent de pensament que sorgeix a Gran Bretanya al segle XIX. El que fa és promoure la reforma de la societat per mitjà d'un plantejament científic. Vol acabar amb els desequilibris socials i millorar les condicions de vida. Busca respostes pràctiques (no és només una teoria especulativa). Es basa en un esperit positivista i pragmàtic, tot i que defensa el positivisme moral. I en quant a allò pragmàtic, trasllada l'estudi científic al camp de l'ètica.
La teoria teleològica persegueix l'objectiu amb la finalitat de trobar la FELICITAT.
La Felicitat i les Conseqüències de les Accions
Una acció és bona si les seves conseqüències són útils i així ens acostem a la FELICITAT. L'hedonisme clàssic promouria el plaer personal i egoista. Hem de mesurar els nostres actes segons si són útils o inútils per nosaltres i per la societat.
El Principi d'Utilitat o de Màxima Felicitat
Hi ha un criteri que regeix la nostra conducta que és EL PRINCIPI D'UTILITAT O DE MÀXIMA FELICITAT, és a dir, s'han de realitzar i promoure aquelles accions que afavoreixen la major felicitat per al major nombre de persones.
Bentham i el Càlcul Felicític
Bentham, és el pare de l'utilitarisme, volia millorar el sistema jurídic anglès, fer-lo més racional. I per a això cal fer un CÀLCUL FELICÍTIC, que consisteix en calcular en cada cas l'acció que proporcioni el plaer més gran i que ens apropi més a la felicitat.
L'Utilitarisme Quantitatiu
L'UTILITARISME QUANTITATIU: es dóna més importància a les accions (seran les correctes) segons la quantitat de plaer que ens proporcionin.
Els factors que determinen el grau d'utilitat són: intensitat, durada, probabilitat d'experimentar, proximitat de consecució...
El Paper de l'Estat
L'ESTAT no ha d'intervenir en qüestions econòmiques, sexualitat o conducta moral perquè qualsevol poder reprimeix la llibertat i felicitat i, per contra, es provocaria persones infelices.
Creu que tot govern és dolent per NATURALESA, s'ha de reduir a la mínima expressió, s'ha de limitar a l'àmbit útil, no es pot confiar cegament en ell, s'ha d'establir una contínua supervisió de governants i jutges.
Bentham creu que no hi ha drets naturals, només els establerts per llei.
Mill i la Revisió de l'Utilitarisme
Primer l'utilitarisme és criticat per ser fred, rígid i estret i Mill revisa l'utilitarisme i ofereix una resposta més madura, completa, humana i matisada.
Jerarquia de Plaers: L'Utilitarisme Qualitatiu
JERARQUIA DE PLAERS: es basa en l'utilitarisme qualitatiu.
Plaers superiors: superiors als animals, específics, intel·ligència, sentiments, cultura, art... Plaers baixos: sensorials, lligats al cos, només satisfacció, no felicitat.
La diferència entre aquests dos plaers es basa en l'opinió d'experts que han assolit els dos plaers. Hi ha plaers que són més valuosos que d'altres segons si promouen el desenvolupament moral o no.
La Felicitat vs. la Satisfacció
La felicitat (gaudir solidari) es diferencia de la satisfacció (gaudir personal)
La felicitat de cadascú depèn de la dels altres, només pots ser feliç si la gent que t'envolta ho és. Hem de buscar la felicitat de tots, no només la pròpia (egoisme).
És útil aconseguir la felicitat del conjunt, així obtenim la pròpia.