Utilitarisme de Mill: Felicitat, Plaers i Comparació amb Nietzsche
Utilitarisme de John Stuart Mill: La Felicitat com a Fi Últim
El text defensa la tesi utilitarista que la felicitat és l’únic bé desitjable com a fi últim, mentre que totes les altres coses només són desitjables com a mitjans per aconseguir-la. L’autor argumenta que el fet que tothom desitgi la seva pròpia felicitat demostra que aquesta és desitjable. Això justifica que la felicitat sigui un criteri de conducta moral. No obstant això, també reconeix que hi ha altres coses que les persones desitgen, com ara la virtut, cosa que planteja la qüestió de si la felicitat és realment l’únic fi.
Conceptes Clau
- «Felicitat»: L’estat de benestar o satisfacció que tothom desitja com a bé en si mateix.
- «Fi»: Allò que es busca per si mateix, el propòsit últim d’una acció o conducta.
Justificació de la Felicitat com a Fi Últim (Segons Mill)
John Stuart Mill justifica que la felicitat és desitjable perquè, segons ell, l’única prova que una cosa és desitjable és que la gent de fet la desitja. I com que totes les persones desitgen la seva pròpia felicitat, això mostra que és un fi valuós. A més, Mill afirma que tot allò que es desitja —com la virtut o la riquesa— en realitat es valora perquè contribueix a la felicitat o n’arriba a formar part. Així, la felicitat no només és desitjable, sinó que és l’única cosa desitjable com a fi en si mateixa. Aquesta idea s’inscriu en el principi d’utilitat, base de l’utilitarisme, segons el qual el bé moral és allò que produeix la màxima felicitat per al major nombre de persones. Mill també distingeix entre plaers superiors i inferiors, defensant una concepció qualitativa de la felicitat.
La Qualitat dels Plaers en Mill
En aquest fragment, John Stuart Mill defensa que no tots els plaers tenen el mateix valor, ja que els humans tenen facultats superiors als apetits animals. Per tant, hi ha plaers superiors —com els intel·lectuals i morals— que són més desitjables i valuosos que els merament sensorials. Aquells que coneixen ambdós tipus de plaers prefereixen els superiors, encara que comportin més insatisfacció. Així, Mill introdueix la qualitat com a criteri per valorar la felicitat, dins del marc de l’utilitarisme, oposant-se a una visió purament quantitativa del plaer.
Conceptes Clau
- «Apetits animals»: Desitjos bàsics i instintius com menjar, dormir o satisfer impulsos sexuals.
- «Felicitat»: Estat de benestar que inclou el gaudi dels plaers superiors i el desenvolupament de les facultats humanes.
Plaers Superiors vs. Inferiors: Compatibilitat amb l'Utilitarisme
John Stuart Mill defensa que no tots els plaers tenen el mateix valor i que és compatible amb el principi d’utilitat reconèixer-ne diferències qualitatives. A diferència de Bentham, que valorava els plaers només per la seva intensitat i durada (quantitat), Mill sosté que hi ha plaers superiors —com els intel·lectuals, morals o estètics— que són més desitjables i valuosos que els plaers purament físics o sensorials. Aquesta superioritat es justifica pel fet que aquells que han experimentat tots dos tipus de plaer prefereixen els superiors, encara que comportin més insatisfacció. Segons Mill, els humans tenen facultats superiors que, un cop desenvolupades, no poden trobar plenitud només en els plaers bàsics. Així, el principi d’utilitat no només busca la màxima quantitat de felicitat, sinó també la felicitat de més qualitat, reconeixent la dimensió més elevada de la natura humana.
Comparativa: John Stuart Mill vs. Friedrich Nietzsche
| S. MILL | NIETZSCHE | |
| Tendència filosòfica | Utilitarista i liberalista | Vitalista |
| Moral | L’utilitarisme és una ètica constructivista, considera que podem fonamentar-la sobre principis racionals, empíricament contrastats i avaluats. Mètode inductiu. | En la crítica i la fonamentació de la moral busca l’origen etimològic de les paraules bo i dolent. Mètode Genealògic. |
| Plaer | Rebutja el dolor, encara que a vegades és inevitable sentir-lo. La felicitat implica plaer. | No rebutja el dolor, perquè és part de la vida; cal saber-ne treure l’energia de superació. “Allò que no ens mata ens fa més forts”. |
| Utilitat | Allò útil és bo, per tant la utilitat ens apropa a la felicitat, que és el fi de la moral. La rellevància moral es troba en l’acció i les seves conseqüències. Tot i que l’utilitarisme de Mill contempla unes regles a l’hora de considerar les accions morals (dignitat humana, autodesenvolupament, etc.), la seva ètica se segueix fonamentant en el valor moral de les accions concretes i en els seus resultats. | Primer hem de qualificar la persona; si aquesta és bona, el que fa està bé. El noble fa les coses espontàniament; l’esclau és fred, calculador i preveu les conseqüències (critica el fet que no importi si s’és egoista o no, sinó que importa el tipus d’acció). Són plebeus, esclaus, perquè basen les seves teories en allò vulgar: en el benefici que se’n treu d’una acció, en l’automatisme, en la passivitat; no en la capacitat creadora. És la moral de l’últim home. |
| Política | Defensor de la democràcia representativa i del liberalisme. Accepta la idea d’Estat en tant que regulador dels afers públics, però rebutja la seva intromissió en la vida privada dels individus. La gent és lliure de fer el que li sembli sempre i quan això no suposi un dany a altres. | Rebutja l’Estat modern i les tendències demòcrates i socialistes. Critica l’Estat catalogant-lo com “el monstre més fred”* perquè ens intenta fer creure que s’identifica amb el Poble. |
*Així parlà Zaratustra