L'utilitarisme de Mill: Plaers superiors i felicitat
Els plaers superiors i les facultats humanes
Els éssers humans, segons John Stuart Mill, tenim facultats més elevades que els apetits animals i, un cop en som conscients, no considerem com a felicitat res que no suposi la gratificació d’aquestes facultats. Els porcs només són capaços dels plaers sensuals, però les persones, a més d’aquests, experimenten també els plaers de l’intel·lecte, dels sentiments, de la imaginació i dels sentiments morals, que són d’una qualitat superior als merament sensuals.
La superioritat d’aquests plaers resideix en la seva qualitat i en el seu valor intrínsec (per ells mateixos).
El criteri de l'experiència en la tria de plaers
Però, quin és el criteri amb què podem decidir quins plaers són superiors? Només l’experiència ens ho pot dir. L’únic criteri possible és, per tant, aquest: si de dos plaers n’hi ha un que decididament tothom prefereix (és a dir, tots els qui han experimentat tots dos), i tothom el prefereix amb independència de qualsevol sentiment d’obligació moral, aleshores aquest plaer és més desitjable.
La dignitat humana i la recerca de la felicitat
L’intel·ligent no vol ser ximple, el culte no vol ser ignorant, el generós no vol ser egoista, per més que tinguin consciència que ser intel·ligent, culte i tenir sentiments morals tot sovint causa més patiments que els que experimenta el qui està embrutit. Qui té consciència moral pateix més que qui no té escrúpols i, tanmateix, no es canviaria per aquest.
El fet que preferim una vida aparentment més soferta s’explica pel plaer que ens fa experimentar el sentit de la dignitat, que tots posseïm en una mesura o altra. El sentit de la dignitat constitueix una part essencial de la felicitat per a aquells individus que el tenen amb una certa intensitat, fins a tal punt que ja no hi renunciarien de cap manera per tenir una vida més plaent des del punt de vista sensual.
La virtut i el sacrifici com a font de plaer elevat
Mill està d’acord que les persones som capaces de sacrificar la nostra felicitat en nom d’una cosa més alta, però això no vol dir que es renunciï a la felicitat. Perquè el sentit de la dignitat fa que, per a les persones ben formades, els actes de generositat siguin precisament aquells que proporcionen més plaer del tipus més elevat.
Per tant, la virtut, entesa com l’hàbit de sacrificar-se pels altres, no només no s’oposa en cap cas a la felicitat, sinó que és el tipus de vida més plaent, més feliç, per a les persones que han educat les seves facultats superiors.
Conclusió: Felicitat vs. acontentament
En resum, no hem de confondre la felicitat amb l’acontentament: «és millor ser una persona insatisfeta que no pas un porc satisfet»; millor ser Sòcrates insatisfet que no pas un ximple satisfet.