Utilitarisme de Mill: Principis, Crítiques i Comparativa amb Nietzsche

Utilitarisme de John Stuart Mill: Principis Fonamentals

L'utilitarisme de John Stuart Mill es fonamenta en el principi d'utilitat, heretat de Jeremy Bentham. Aquest principi estableix que una acció és correcta si promou la felicitat, i incorrecta si no ho fa. L'objectiu principal és aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones.

L'ètica de Mill es caracteritza per ser:

• Empírica: Basada en l'experiència.
• Hedonista: Identifica el plaer amb la felicitat.
• Eudemonista: Orientada a la promoció de la felicitat.
• Conseqüencialista: Valora les accions per les seves conseqüències.

Càlcul Utilitarista: Criteris per Avaluar el Plaers

Per determinar si una acció és bona, Mill proposa un càlcul basat en els següents criteris per avaluar els plaers:

• Durada: Un plaer de més llarga durada és més valuós.
• Proximitat: Un plaer més proper en el temps és preferible.
• Fecunditat: Un plaer que en genera més per a més persones és superior.
• Intensitat: Una major intensitat del plaer el fa més desitjable.

A diferència de Bentham, Mill defensa l'individualisme dins de l'utilitarisme, mentre que Bentham apostava més pel col·lectiu. Ambdós, però, coincideixen en la importància de la felicitat, el plaer i el desig.

Crítiques a l'Utilitarisme de Mill i les seves Respostes

Les teories de Mill van ser sovint mal enteses i criticades. Per aclarir-les i refutar les interpretacions errònies, Mill va explicar els seus principis en tres punts clau:

1. La "Moral de Porcs": Plaers Qualitatius vs. Quantitatius

Una crítica comuna era que l'utilitarisme reduïa els humans al nivell dels animals, buscant només plaers bàsics. Mill va respondre que el plaer humà és qualitativament superior al dels animals. Les persones posseeixen facultats superiors com la intel·ligència (capacitat de conèixer), els sentiments morals i la sensibilitat estètica.

En definitiva, Mill distingeix entre plaers quantitatius i qualitatius. Això porta a diferenciar dos tipus de plaers:

• Plaers Intel·lectuals: Propis de les persones, són qualitativament més valuosos i menys costosos. La seva superioritat es basa en l'experiència d'aquells que han provat ambdós tipus de plaers i s'han familiaritzat amb ells.
• Plaers Corporals/Sensuals: Associats als animals.

Segons Mill, els plaers intel·lectuals són més valuosos perquè estan lligats a la personalitat i a la capacitat de gaudir plenament, i ningú que els hagi experimentat es canviaria per algú incapaç de gaudir-los.

Diferència entre Felicitat i Acontentament:

Felicitat:

Associada a la necessitat intel·lectual i als plaers intel·lectuals.

Acontentament:

Associat a la necessitat corporal i als plaers sensuals.

2. Què és la Felicitat per Mill?

Per Mill, la felicitat no és un estat de constant èxtasi, sinó una successió de moments ocasionals de plaer al llarg de la vida. La recerca de la felicitat implica maximitzar els moments de plaer i minimitzar els de dolor. Això s'aconsegueix actuant de manera activa i evitant pensaments erronis o negatius.

3. La Renúncia a la Felicitat

Mill no defensa la renúncia a la felicitat personal. Al contrari, el seu objectiu és que tothom sigui feliç. Si es renuncia a la felicitat pròpia, ha de ser amb la finalitat de fer feliç a algú altre, contribuint així al benestar general.

Comparativa Filosòfica: Mill vs. Nietzsche

Filosofia

• Mill: Utilitarista i liberalista.
• Nietzsche: Vitalista.

Moral i Ètica

• Mill: L'utilitarisme és una ètica constructivista que es fonamenta en principis racionals, empíricament contrastats i avaluats. Utilitza un mètode inductiu.
• Nietzsche: En la crítica i fonamentació de la moral, busca l'origen etimològic de les paraules "bo" i "dolent". Utilitza un mètode genealògic.

Plaer, Realitat i Coneixement

• Mill: Rebutja el dolor, tot i que a vegades és inevitable sentir-lo. La felicitat implica plaer.
• Nietzsche: No rebutja el dolor, ja que és part de la vida. Cal saber-ne extreure l'energia de superació. La seva màxima és: "Allò que no ens mata ens fa més forts."

Utilitat, Realitat i Coneixement

• Mill: Allò útil és bo, per tant, la utilitat ens apropa a la felicitat, que és el fi de la moral. La rellevància moral es troba en l'acció i les seves conseqüències. Tot i que l'utilitarisme de Mill contempla regles (dignitat humana, autodesenvolupament, etc.), la seva ètica es fonamenta en el valor moral de les accions concretes i els seus resultats.
• Nietzsche: Primer cal qualificar la persona: si és bona, el que fa està bé. El noble actua espontàniament, mentre que l'esclau és fred, calculador i preveu les conseqüències (criticant que no importi si s'és egoista o no, sinó el tipus d'acció). Per a Nietzsche, els utilitaristes són "plebeus" o "esclaus" perquè basen les seves teories en allò vulgar: el benefici que se'n treu d'una acció, l'automatisme, la passivitat; no en la capacitat creadora. Aquesta és la moral de l'"últim home".