Valantí Almirall i el Centre Català: Pioners del Catalanisme
Valantí Almirall i el Centre Català
Almirall va posar les bases per a la formació del catalanisme polític entre el 1879 i 1887. Fou l’impulsor del catalanisme polític, màxim representant del catalanisme progressista. Ell està allunyat del pensament que veu en el passat i la seva història la base d’una nació: un poble ho serà perquè ho vol ser, no perquè el passat el condicioni a ser-ho.
Almirall això ho reflectirà al seu llibre més important Lo Catalanisme (1886), on afirma que la llengua catalana és el vincle superior d’unitat dels catalans; el que els cohesiona i els diferencia.
Abans de 1878 va ser un dels principals dirigents del republicanisme federal, decebut amb ell hi trenca el 1881 per organitzar una acció política catalana al marge dels partits estatals. Abans, el 1880 va convocar el 1r Congrés Catalanista, on van participar 850 persones, i que pretenia agrupar totes les tendències.
Plantejaments de V. Almirall: Ja des del 1878.
Dóna el pas del federalisme al catalanisme.
Reclama un Estat català, no com a part d’un model teòric general com era el federalisme.
Catalunya havia de tenir les seves estructures polítiques d’autogovern (Estat), pel fet que té una identitat diferenciada, no pel fet que el federalisme sigui la millor forma de govern. Reivindica l’autonomia, no la independència.
1880: el 1r Congrés Catalanista va acordar crear una organització, el Centre Català, creat el 1882. El Centre Català va desenvolupar un projecte reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme (indústria tèxtil davant Anglaterra)) i de propaganda del catalanisme.
El Centre Català va ser un moviment de classes mitjanes, mitjana i petita burgesia, on no participava la gran burgesia industrial i els grans propietaris i banquers. Es va presentar com un moviment autònom dels partits de Madrid i amb vocació interclassista, intentà unir a tots els sectors socials catalans.
A partir del II Congrés Catalanista el Centre Català ja actua com a partit polític.
1885: El memorial de Greuges.
La idea de redactar el memorial sorgeix d’un míting del Centre Català (on es reuneixen diverses entitats econòmiques i culturals). El míting va estar presidit per Rubió i Ors. Es decideix utilitzar el dret de petició establert a la constitució de 1876, davant del rei. El memorial es va redactar per Almirall, El nom oficial “Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya”. El memorial es va presentar a Madrid al rei Alfons XII.
El Memorial de Greuges es considerat el primer acte i manifest unitari del catalanisme.
Què plantejava el Memorial de Greuges?:
En general: reivindicacions polítiques, econòmiques, culturals. Es critica el centralisme, es defensa el proteccionisme (es protesta contra un tractat de comerç amb Gran Bretanya, això perjudica els interessos de la indústria tèxtil catalana) i es defensa el codi civil català. Reivindicacions econòmiques (el proteccionisme): és molt important aquest punt ja què mostra la participació de la burgesia industrial, apropament a l’incipient catalanisme polític. D’aquesta manera la burgesia industrial podia deixar de moure’s dins de l’àmbit dels partits dinàstics.
Revindicacions polítiques: es demana l’autonomia, però no es qüestiona la unitat de l’Estat. El manifest és encara una mostra de la teoria del “doble patriotisme”. La pàtria petita és Catalunya i la pàtria gran és Espanya. En el memorial s’afirma la voluntat de no afeblir “la gloriosa unitat de la pàtria espanyola”.
Conseqüències del memorial: Va tenir conseqüències simbòliques ja que va tenir un important impacte a Madrid ja que va ser el primer manifest unitari catalanista, però va tenir poques conseqüències pràctiques ja que el rei va morir a final d’any.
1886: Es publica l’obra fonamental d’Almirall Lo Catalanisme.
És l’obra clàssica del catalanisme progressista, democràtic i laïc. En aquesta obra es planteja que:
La revitalització catalana transformarà la política espanyola: Catalunya era el factor de progrés a Espanya i el catalanisme seria un moviment d’enfortiment de la personalitat catalana i també de regeneració de la vida política espanyola.
Per aconseguir això s’ha configurar un projecte polític catalanista interclassista i totalment autònom dels partits dinàstics de Madrid. Aquesta organització ha de presentar-se a les eleccions i incidir a Madrid.
Aquest projecte va fracassar.
1888: el Centre Català va anar desapareixent. Almirall va morir el 1904.