Distinció entre a/e i o/u àtones: taulada i pontet es pronuncien diferent de teulada i puntet.
La ix intervocàlica o final es realitza com [jʃ], d'acord amb la grafia: coix [kójʃ].
Morfosintaxi Occidental
Conservació de la -n- etimològica en el plural d'alguns noms plans acabats en -e: hòmens, màrgens, vèrgens, térmens...
Formes planes dels pronoms febles: me, te, se... «La meua xiqueta me demana quants en volem».
Verbs incoatius amb -i: servisc, servisca, servix.
Lèxic i Semàntica Occidental
Mots característics: mellic, espill, arena, xiquet/a...
Català Nord-occidental
Fonètica Nord-occidental
Sistema vocàlic tònic amb set sons; sistema àton amb cinc: [i], [e], [a], [o], [u]. Al Segrià, la Noguera, les Garrigues i Fraga, el sistema vocàlic àton s'incrementa amb [å] final: rose, taule.
Palatalització del grup vocal + in, com en tarragoní: fenya (feina), cunya (cuina).
Emmudiment dels sons oclusius finals en els grups -mp, -mb, -nt, -lt... (tomb = tom, estant = estan).
Morfosintaxi Nord-occidental
Desinència [-o] en la 1a persona del singular del present d'indicatiu: canto. En certes zones [-o] és també la marca de subjuntiu: canto (canti), cantos (cantis)...
Pervivència de l'article definit masculí antic: lo/los.
Lèxic i Semàntica Nord-occidental
Mots característics: atansar, amollar, escatxigar, padrí, sangardilla, silló, mixó.
Català Valencià
Fonètica Valenciana
Sistema vocàlic tònic amb set sons; sistema àton amb cinc: [i], [e], [a], [o], [u], com en el nord-occidental.
Articulació labiodental de [v] com en balear. Es distingeix, doncs, entre ball/vall... excepte en el subdialecte apitxat, parlat a l'àrea de la capital.
No emmudiment dels sons oclusius finals, com el balear: camp, difunt, salt.
Pronunciació de la -r final, llevat de la zona septentrional i l'extrem meridional: cantar.
Caiguda freqüent, sobretot en el subdialecte meridional, de la -d- intervocàlica: lluaraor, mocaor, vesprà (vesprada), cremà (cremada).
Morfosintaxi Valenciana
Desinència [-e] en la 1a persona del singular del present d'indicatiu dels verbs de la 1a conjugació.
Triple gradació díctica: en els demostratius est/eixe/aquell, açò/això/allò.
Lèxic i Semàntica Valenciana
Ús freqüent de diminutius: gens ni miqueta, nuet.
Mots característics: agranar, atzucac, banyar, calces, colp, calbot, creïlla...
Català Oriental: Trets Generals
Fonètica Oriental
Neutralització de la a/e i o/u àtones, fent que parelles com taulada/teulada o pontet/puntet es pronunciïn igual.
Morfosintaxi Oriental
Generalització de les formes reforçades dels pronoms febles: em, et, es... «La meva nena em demana quants en volem».
Verbs incoatius amb -e: serveixo/servesc, serveixi/servesqui, serveixis/servesquis...
Lèxic i Semàntica Oriental
Mots característics: llombrígol, mirall, sorra...
Català Central
Fonètica Central
Sistema vocàlic tònic amb set vocals; sistema àton amb tres: [i], [ə], [u].
En part del subdialecte tarragoní es distingeix [v] labiodental de [b] bilabial, com en balear i en valencià: «A Valls, al carrer del vent, venen vi bo i barat».
Morfosintaxi Central
Article provinent de ILLU, ILLA: el, la.
Lèxic i Semàntica Central
Mots característics: noi, blat de moro, sorra, xai, cotó fluix, esperit de vi, micaco...
Català Balear
Fonètica Balear
Sistema tònic de vuit sons vocàlics, amb la vocal neutra tònica: net, fred, ceba, pera. L'àton en té tres.
Caiguda de la vocal neutra en mots esdrúixols acabats en -ia: gabi (gàbia), famili (família), com en rossellonès.
Iodització (ieisme): paia, fuia, cabeis. En alguns indrets, la -i- intervocàlica cau: paa (palla), fua (fulla).
Articulació labiodental de [v] com en valencià, tarragoní i alguerès.
No emmudiment dels sons oclusius finals, com en el valencià: camp, difunt, salt.
Morfosintaxi Balear
Desinència Ø en la 1a persona del present d'indicatiu: cant, obr.
Desinències -am i -au en la 1a persona del present d'indicatiu: cantam, cantau.
Article salat generalitzat.
Ús regular de l'article personal: en Biel, na Margalida.
Lèxic i Semàntica Balear
Mots característics: al·lot, ca, cercar, morro, calces, calçons, capell, colgar-se.
Català Rossellonès
Tendeix a tancar la o en u (musca/buca).
Absència de mots esdrúixols (musica).
Manca de la partícula no en frases negatives.
Coincideix amb el balear en suprimir la neutra final de mots en -ia (famili/gabi).
