Varietats diastràtiques i diafàsiques de la llengua

Variació diastràtica i social

Variació diastràtica: es manifesta en les formes expressives típiques del grup social a què pertany el parlant o amb què es relaciona l'emissor. El nivell cultural o l'activitat laboral de l'emissor sovint són perceptibles a través de les diferents varietats diastràtiques, és a dir, codis dels diferents grups socials que es poden identificar: parlar dels alumnes, metges, policies, advocats...

Variació diafàsica i els registres

Variació diafàsica: suposa l'adaptació d'aquest al context en què es troba. Els registres es defineixen com les diferents realitzacions que pot presentar una llengua en els diversos àmbits d'ús. Depèn d'uns factors:

• El tema del qual parlem.
• El canal (oral o escrit, espontani o preparat).
• La relació interpersonal entre els interlocutors.
• La intenció del missatge (estètica, didàctica...).

Nivell alt

• Cientificotècnic: busca la claredat expressiva i la coherència lògica i es caracteritza per l'abundància de neologismes, tecnicismes i per una simbologia pròpia.
• Literari: alt grau d'elaboració lingüística i una finalitat estètica. Hi abunden els elements retòrics i els recursos estilístics.
• Juridicoadministratiu: respon a un estil fix i reiteratiu, té un to autoritari i solemne.
• Periodístic: claredat expositiva i la varietat de gèneres textuals. Sol recórrer a l'estàndard, ja que va destinat al gran públic.
• Publicitari: missatges curts, contundents, amb doble sentit. Hi predomina la funció conativa o apel·lativa amb finalitat persuasiva.

Nivell mitjà

• L'estàndard: funciona com a model, ja que és la realització pràctica de la norma. És supradialectal, sol prescindir dels trets distintius a fi de facilitar la comprensió entre els parlants dels diversos dialectes.

Nivell baix

• Col·loquial: el més usual, s'empra en àmbits d'ús quotidians i familiars, quan es comuniquen de manera espontània i amb certa confiança, de manera informal. Hi abunden els recursos subjectius: frases fetes, diminutius, exageracions, paraules mal sonants, interjeccions...
• Vulgar: es caracteritza per les transgressions de la norma, incorreccions fonètiques, lèxiques i sintàctiques. Es caracteritza per una pobresa lèxica, amb confusions i imprecisions freqüents.