Les Varietats de la Llengua: Històriques, Socials i Funcionals

Les Varietats de la Llengua

Varietats Històriques (Diacròniques)

Posen en evidència que les llengües evolucionen i es modifiquen amb el pas dels anys.

Varietats Socials (Diastrètiques)

Estan en funció de l'edat, del gènere, el nivell social o cultural i la professió. Una persona de ciutat no parla com una persona d'una zona rural; una persona jove no parlarà com una persona gran/adulta.

L'Argot

Es fa servir el terme argot per referir-se al parlar privat de certs grups socials, que en gran part resulta desconegut per a la resta de parlants. Sovint es redueix a un vocabulari específic i familiar, que no s'ha de confondre amb el vocabulari tècnic d'un ofici. En són exemples el llenguatge dels metges, el dels estudiants, el llenguatge juvenil o l'argot de la delinqüència.

Varietats Funcionals o Estilístiques (Diafàsiques)

Se solen dividir en dos grans grups:

1. Registres Formals

Són propis de la llengua escrita o d'una comunicació oral formal. Inclouen els següents registres:

• Cientificotècnic: Serveix per tractar d'alguna branca del coneixement de forma objectiva i impersonal.
• Literari: Té un propòsit artístic: busca potenciar la bellesa i l'expressivitat del llenguatge mitjançant l'ús de recursos estilístics.
• Estàndard: És una variant neutra de la llengua, és a dir, no exclusiva de cap grup social ni de cap zona dialectal. Fa servir paraules i construccions comunes a la majoria de parlants, de manera que assegura una bona comunicació entre tots els membres d'una comunitat lingüística.

2. Registres Informals

Són més propis de situacions orals, com ara el tracte amb familiars, amics o companys, i es divideixen en dos grups:

• Col·loquial: Poc elaborat i espontani, es caracteritza per un vocabulari genèric, poc precís i per una sintaxi simple amb construccions inacabades o defectuoses. Posseeix una gran riquesa expressiva.
• Vulgar: Fa servir paraules i expressions considerades ordinàries o malsonants. Sovint tracta de temes considerats tabú, com ara el sexe o les funcions fisiològiques.

Resum dels Registres Lingüístics