Vegetació i Sòls a Espanya: Muntanya i Canàries

Tipus de muntanya i la seva vegetació

Muntanya alpina

La muntanya alpina es divideix en quatre pisos:

• 1. Pis basal (fins a 1.200 m): amb alzines, roures, roures africans i faigs.
• 2. Pis subalpí (entre 1.200-2.400 m): amb coníferes, pi silvestre, l'avet i pi negre.
• 3. Pis alpí (entre 2.400-3.000 m): amb prats i pastures.
• 4. Pis nival (més de 3.000 m).

Muntanya atlàntica

Està representada pel vessant nord de la Serralada Cantàbrica, amb un pis basal forestal de bosc caducifoli, un pis supraforestal de landa i un cim amb prats.

Muntanya mediterrània

Comprèn les muntanyes de la resta de la península i les Illes Balears, amb un pis basal de bosc perennifoli i caducifoli a més altitud, i un pis supraforestal de màquia; els prats només es troben als cims més elevats. L'acció humana ha reduït els boscos a favor dels usos agropecuaris d'aquestes zones.

Paisatge vegetal de les Illes Canàries

En aquesta zona es troba la regió floral macaronèsica, amb endemismes (formacions vegetals pròpies i exclusives). Té una riquesa vegetal extraordinària, sobretot a les illes amb relleu muntanyós, formades per pisos:

• 1. Pis basal (300-500 m): on predomina la barrilla.
• 2. Pis intermedi (800-1.200 m): condicionat per l'augment de la humitat; hi predominen les palmeres, els dragos i les savines.
• 3. Pis termocanari (800-1.200 m): que s'adapta a la boira causada pels alisis que aporten molta humitat. Inclou dues formacions de bosc: la laurisilva (bosc molt dens i amb més de 20 espècies) i el fayal-brezal (resultat de la degradació de la laurisilva).
• 4. Pis canari (1.200-2.200 m): queda per sobre de la boira i s'ha d'adaptar a l'aridesa i al fred; hi predomina el bosc de coníferes on l'espècie principal és el pi canari.
• 5. Pis supracanari (més de 2.200 m): present a Tenerife i La Palma, on predominen les violetes del Teide. L'acció humana ha causat un retrocés de la vegetació a causa de la implantació d'urbanitzacions.

Sòls zonals del clima oceànic

Són sòls bastant evolucionats, rics en matèria orgànica i àcids:

• Damunt del rocam silici: l'acidesa del sòl s'incrementa. La terra bruna humida hi domina, sent una terra excel·lent de cultiu si es contraresta l'acidesa amb calç.
• Els rànkers: se situen a zones altes o pendents, sotmesos a una erosió forta; són aptes per a pastures i boscos.