Velázquez i Gregorio Fernández: Mestres del Barroc Espanyol
Velázquez: El geni de la pintura barroca
Va néixer a Sevilla, on va rebre formació de Pacheco, qui li va transmetre l'interès i la passió pels temes de l'art pictòric. Es va convertir en el pintor del rei Felip IV, on va elaborar un estil evolutiu que es superava a si mateix. La tècnica a l'oli experimenta una evolució des de la pinzellada fina cap a l'impressionista que, a poc a poc, inunda les seues obres. Velázquez pintava sense dibuix previ, la qual cosa li permetia una major llibertat. El seu estil va des de les pintures tenebristes del començament fins a la perspectiva aèria.
Etapa sevillana
Primera formació al costat de Pacheco, de qui aprèn la tècnica tenebrista i la tonalitat fusta. Treballa el religiós i la pinzellada fina determina el relleu de les figures, que les fa sorgir del fosc fons. Interès per la psicologia del personatge.
1a etapa madrilenya
El Comte-Duc d'Olivares el nomena pintor reial. Realitza una sèrie de retrats del rei i de personatges de la Cort, i va abandonant el to fusta de les seues primeres obres. Obra més important: El Triomf de Bacus.
1r viatge a Itàlia
Entra en contacte amb grans mestres, dels quals assimila els recursos de la seua evolució pictòrica. S'intensifica la fluïdesa de la seua pintura, abandona el tenebrisme estudiant la llum i la perspectiva aèria.
2a etapa madrilenya
Continua la temàtica religiosa inspirat en Montañés. Quan inicia la decoració del Saló de Regnes del Palau del Bon Retir, desenvolupa el tractament aeri del paisatge.
2n viatge a Itàlia
Viatge encarregat pel rei on pinta el Retrat del papa Innocenci X. Amb la Venus del mirall introdueix el nu femení que potencia la seua bellesa.
Etapa final
Arriba a la cimera de la vaporositat. Les Menines és la seua obra mestra. L'última obra, Les Filadores, és una síntesi on aconsegueix fondre el mitològic amb l'escena de gènere harmònic. Màxim desenvolupament impressionista.
Gregorio Fernández: Mestre de l'escultura barroca
És el màxim exponent del barroc castellà del segle XVII. Es va establir a Valladolid, on desenvolupa una gran activitat. Està molt influït pel manierisme i es caracteritza pels seus estudis anatòmics. Gràcies a aquests, es veu detallada la tensió dels músculs, la carn viva o la suavitat de la pell. Al contrari, la seua roba és pesada, amb plecs rígids que produeixen forts contrastos de llums i ombres. Destaca una gesticulació sòbria i, a les mans, el major pes expressiu.