El verb en català: morfologia i irregularitats verbals

Definició i estructura del verb

El verb és una classe de paraula variable, amb flexió pròpia. Es compon de:

• Lexema: és el nucli del verb i conté la informació lèxica. En els verbs regulars, el lexema es manté sense canvis al llarg de tota la conjugació.
• Terminació: conté la informació gramatical. Són els morfemes verbals que indiquen el temps (present, passat o futur), la persona (primera, segona, tercera), el nombre (singular, plural), el mode (indicatiu, subjuntiu o imperatiu) i l'aspecte (perfectiu, imperfectiu).

El verb s'organitza en tres conjugacions:

• Primera conjugació: verbs acabats en -ar.
• Segona conjugació: verbs acabats en -er o -re.
• Tercera conjugació: verbs acabats en -ir.

Classificació de les irregularitats verbals

Les irregularitats verbals es classifiquen en:

• Ortogràfiques: el verb presenta canvis en l'última consonant del lexema o en l'accentuació.
• Eufòniques: s'incorpora un so per facilitar la pronunciació, ja sigui vocàlic o consonàntic.
• Lexemàtiques: els canvis es produeixen en el lexema.

Irregularitats de la primera conjugació

Irregularitats ortogràfiques

Els verbs acabats en -çar, -jar, -car, -gar i -guar canvien l'última consonant del lexema davant d'una desinència començada en e o i. A més, els verbs acabats en -ear, -iar, -oar i -uar porten dièresi en algunes formes del present de subjuntiu i de l'imperatiu.

Irregularitats lexemàtiques

Els verbs irregulars de la primera conjugació són anar i estar. El verb anar té diverses arrels (per exemple: vaig, vas...), i el verb estar presenta irregularitats en la primera persona del present d'indicatiu (estic).

Irregularitats de la segona conjugació

Acaben en -er o -re; els regulars segueixen els models de perdre i temer.

Irregularitats ortogràfiques

Verbs com jeure, néixer, treure i els seus derivats tenen arrel doble: quan la vocal de l'arrel és àtona s'escriu sempre amb a. D'altra banda, els verbs poder i voler s'escriuen amb o excepte en la primera persona del singular del present d'indicatiu, en el present de subjuntiu i en l'imperatiu.

Irregularitats lexemàtiques

Un grup important presenta més d'un lexema. Per exemple, el verb conèixer té dos lexemes (coneix- i coneg-) i el verb absoldre en té tres (absol-, absolgu- i absold-).

Irregularitats de la tercera conjugació

Els verbs acaben en -ir i es divideixen en purs (com dormir) i incoatius (com servir).

Els verbs incoatius

Són aquells que presenten l'increment -eix- en les tres persones del singular i en la tercera persona del plural del present d'indicatiu, del subjuntiu i de l'imperatiu.

Irregularitats ortogràfiques

Els verbs collir, cosir, sortir i els seus derivats s'escriuen amb la vocal que es pronuncia quan és tònica (u) i amb o quan és àtona.

Participis i gerundis irregulars

Determinats verbs formen el participi i el gerundi de manera irregular respecte a les normes generals de conjugació.