La veritat com a correspondència i altres criteris
La veritat com a correspondència:
Si volem diferenciar allò veritable d'allò fals, necessitem aplicar alguna manera de jutjar que ens permeti determinar què és la veritat. Observem amb els sentits i després ho relacionem.
En la història del pensament, els filòsofs han proposat diferents procediments per determinar què és veritable i què és fals. D'aquests procediments en diem "criteris de veritat".
A la veritat com a correspondència, Aristòtil va proposar que s'ha de correspondre el que dius amb el que veus. Realisme: relació entre el pensament i els sentits.
El criteri de l'evidència:
Descartes
Només és real allò que és evident. Una cosa és veritable quan resulta impossible dubtar-ne.
La primera veritat és el pensament "cogito".
Vol saber què és veritat i què és mentida, posa en dubte tot allò que veiem. Per exemple, el color vermell, un mateix pot assumir que aquest color és d'una manera, i l'altra persona, li posa el mateix nom però el color no és el mateix.
Descartes també qüestiona els somnis i tot allò que veiem. (Dubte metòdic).
Segons Descartes, quan dubtem ja estem pensant, i si pensem, existim.
Racionalisme: la base de tot és la raó, de tot ha d'haver una teoria.
La veritat com a coherència:
Una afirmació és veritable quan no és contradictòria i quan pot encaixar amb altres veritats.
La veritat pragmàtica:
Va néixer als Estats Units. Segle XIX. Era una corrent filosòfica molt radical. Per saber si una cosa és de veritat, ens hem de fixar en la seva utilitat. El criteri pragmàtic de veritat té en compte les consequències pràctiques que es deriven del fet d'acceptar una afirmació com a certa.
La veritat com a consens:
Segons la teoria consensual de la veritat, el que considerem veritable és el producte d'un acord obtingut després d'un procés de diàleg. Tots hem d'entendre les mateixes paraules i tenir un significat d'aquestes paraules. Un exemple podria ser el de les teories científiques. D'acord amb aquesta visió, les afirmacions que avui considerem científicament vàlides s'han establert mitjançant el debat, la crítica i la revisió d'experts dins de la comunitat científica.