La Vicaria de Fortuny: Anàlisi i Context Històric
Fitxa Tècnica
Autor: Marià Fortuny Cronologia: 1867-1870 Estil: Realisme
Tècnica: Oli Suport: Fusta Mida: 60 x 93,5 cm Localització: MNAC (Barcelona)
Context Històric
Finals del segle XIX, marcat a Catalunya per la Revolució Industrial que generà i consolidà una nova classe: la burgesia. Es consolidaran com a classe dominant econòmicament i esdevindran els principals clients d’art. Políticament l'obra se situa en el context del Sexenni Democràtic.
Amb motiu del seu casament amb Cecília de Madrazo, Fortuny va haver de visitar en diverses ocasions la sagristia de l’església madrilenya de Sant Sebastià. Així que la primera versió de La Vicaria es va iniciar el 1867. El 1868 pinta la versió definitiva quan es trobava instal·lat a Roma.
Anàlisi Formal
Veiem un grup de gent dins unes oficines eclesiàstiques, on s’està signant un contracte matrimonial. Hi ha moltes personalitats diferents, des del penitent que demana almoina fins al torero i la “manola” que esperen el torn. Hi trobem també els 2 nuvis, una maja i un militar, entre altres.
Grau de preciosisme, detall i minuciositat molt elevat (s’han de tenir en compte les petites dimensions del quadre). Fortuny demostra un virtuosisme tècnic excepcional.
Trobem una gran riquesa cromàtica, que va des dels tons freds, al fons arquitectònic, fins als tons càlids, més abundants i situats la majoria en el primer terme.
La llum està repartida uniformement, tot i que el grup dels convidats sembla estar més il·luminat que la resta.
El quadre està disposat de manera que les mirades dels espectadors es dirigeixin a l'acte de la firma. Els personatges de l’escena es disposen asimètricament, més concentrats a la dreta del quadre. Els personatges, en estar agrupats i a la mateixa alçada, formen una mena de fris horitzontal.
La profunditat s'aconsegueix gràcies a la situació dels personatges.
L’actitud de diàleg dels personatges dota a l'obra de dinamisme.
Tot i que el quadre es cataloga com a realista, hi ha gent que parla de "fortunyisme", ja que en les obres de l'autor no hi ha una denúncia social tal i com la feien els realistes. Fortuny retrata temes amables i costumistes del gust de la burgesia.
Models i Influències
El quadre rep una clara influència de Goya, en quant a la sensibilitat pel color, la passió per la llum i la tècnica de la taca aïllada. Fortuny també s’influencia dels clàssics renaixentistes barrocs.
Els que s’inspiraren en Marià Fortuny posteriorment reben el nom de fortunyistes, com Tomàs Moragas o Eduardo Zamacois.