La Vicaria de Marià Fortuny: Anàlisi i Context

La Vicaria

• Autor: Marià Fortuny
• Cronologia: 1867 – 1870
• Tècnica: Oli sobre fusta
• Dimensions: 60 x 94 cm
• Tema: Escena costumista
• Estil: Realista
• Localització: MNAC, Barcelona

Biografia del pintor

Fortuny neix a Reus. Abans de començar els estudis de Belles Arts a Barcelona, a l'Escola de la Llotja, havia treballat com a orfebre a Reus; això li va ser favorable, ja que, en pintar aquest quadre, ha estat molt detallista i precís. Va ser pensionat per la Diputació de Barcelona el 1858 i es trasllada a Roma, on aconseguirà molt d'èxit amb les escenes costumistes ambientades en el segle XVIII.

El 1860 viatja al Marroc i farà de pintor de guerra al costat del general Prim, que també era de Reus. Pintarà grans quadres de temàtica bèl·lica i el fet d'anar al Marroc li suposarà un impacte per la llum i per la vibració del color. Deixa de banda l'academicisme i fa una pintura més dinàmica, amb molts més matisos tant de forma com de color. El 1867 es casa amb Cecilia de Madrazo, filla del pintor Federico de Madrazo.

Descripció formal

Escena d'interior, espai construït seguint les lleis de la perspectiva; el punt de fuga està just on estan les tres persones signant. Dins d'aquest gran espai, amb una zona buida en primer terme, es reparteixen els personatges en tres grups: la núvia i el nuvi signant el casament, a la dreta un torero i una dama en una cadira, i a l'esquerra unes figures que semblen estar fent una transacció, a més d'alguns elements immobiliaris de la sagristia. La taula on estan signant no està centrada. Aquest espai buit que tenim en primer terme es compensa amb el braser.

L'escena té un caràcter dinàmic. La pinzellada que fa servir Fortuny és minuciosa i detallista, generant unes superfícies vibrants. No veiem el focus d'il·luminació. La gamma cromàtica és càlida, tot i que la composició fa servir les lleis de la perspectiva.

Temàtica

Representació d'una escena quotidiana: la signatura d'un document de matrimoni. Se suposa que aquesta idea li va venir després de visitar diverses vegades la sagristia de l'església de Sant Sebastià de Madrid, perquè va ser allà on es va casar amb Cecilia de Madrazo. L'obra s'inclou dins del tableautin (quadre petit), peces de petit format de factura minuciosa on es representen escenes del segle XVIII.

Models i influències

La influència més destacada és Goya, pels personatges i la composició de l'escena. També destaca la influència de la lluminositat del Marroc. L'obra tindrà un gran impacte i influirà en pintors catalans i espanyols del segle XIX.