Vicent Andrés Estellés: Biografia, Obra i Temes Clau de la Poesia Valenciana

Biografia i Obra de Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot el 1924. Va conservar un bon record dels seus amics i de la seva família. Al voltant dels anys 1935/36 va començar a escriure poesia. Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, tenia 12 anys. A conseqüència, va deixar els seus estudis, però va continuar llegint uns llibres que li va deixar un veí. Ja a València, i ja sense la guerra, va començar a escriure poemes en valencià. Escrivia des del poble i per al poble.

Es va casar amb Isabel Llorente i van tenir una filla que va morir als 2 mesos. Li va dedicar el poema “Cançó de bressol”. El 1971 va publicar els seus primers versos (cinc llibres), entre els quals destaquen La clau que obri tots els panys i Llibre de meravelles.

Temes Centrals de la Poesia Estellesiana

Els temes de la seva poesia són la fam, el sexe, la mort i l'amor, que és quan parla de l'adolescència. Aquests estan relacionats amb les conseqüències de la Guerra Civil. Va morir el 27 de març de 1993. Va deixar una obra a mig fer, “Mural del País Valencià”, que gira entorn de tres eixos principals:

Eixos Temàtics del "Mural del País Valencià"

• Mort: Defunció, Cadàver
• Pàtria: Poble, Veïnat
• Amor: Sexe, Cos

Aquests conceptes es troben reduïts i concentrats en la seva obra.

Producció Literària: Dos Grans Blocs

La producció es pot dividir en dos grans blocs:

• Abans de 1970: On destaquen Ciutat a cau d'orella i La nit.
• A partir dels 70: On destaquen Llibre de meravelles i La clau que obri tots els panys.

Més tard, va començar a inventariar la perplexitat i el desconcert de la vida quotidiana. Ell escriu una poesia “realista” on desitja comunicar-se amb la realitat circumdant.

Aspectes Estilístics Clau

• Lirisme franciscà: recuperació de petites circumstàncies.
• Visió negra de la realitat quotidiana.
• Inventari d'elements subculturals, com ara els que venen de la música i el cinema.
• Trencament irònic del discurs narratiu a la fi o meitat del poema, que talla la línia expositiva.

La seva poesia aparentment és fàcil, senzilla i popular. Probablement és una de les seves màximes aportacions a la literatura valenciana.