VIH i SIDA: Característiques, Infecció i Cicle Reproductiu
IMMUNODEFiciència Adquirida
Malaltia infecciosa que redueix progressivament la resposta immune i provoca la destrucció d'aquest, deixant l'organisme en un estat d'indefensió on no pot superar cap infecció i augmenta el risc de càncer.
Característiques i Estructura del VIH
Agent causant de la sida, és un virus que pertany als retrovirus. El seu material genètic és ARN i copia la informació genètica a ADN mitjançant la transcriptasa inversa.
- Embolcall: Capa contínua interna (p17) i bicapa lipídica externa (gp41 i gp120).
- Càpsida: Envoltada per l'embolcall (p24), protegeix el material genètic. Conté dos fragments d'ARN monocatenari, 2 transcriptases inverses i enzims.
Existeixen dos tipus principals de VIH:
- VIH-1: Més estès i devastador.
- VIH-2: Principalment a l'Àfrica.
Infecció
Es divideix en 2 fases:
- Fase asimptomàtica: El virus arriba a la sang i a tot el cos.
- Fase sida: Fase simptomàtica amb els efectes de la infecció pel virus.
Cicle Reproductiu del VIH
La glicoproteïna gp120 de l'embolcall s'uneix als limfòcits T i macròfags CD4. Es produeix la fusió de membranes i la càpsida del virus queda lliure al citoplasma del limfòcit.
Comença així el cicle lisogènic del virus, que pot romandre inactiu en estat de provirus fins a 10 anys en una fase asimptomàtica. Durant aquest temps, i cada vegada que el limfòcit es divideix, es transmet una còpia d'ADN víric a cadascuna de les cèl·lules filles. Als dos mesos des del començament de la infecció poden detectar-se anticuerpos contra el virus en el sèrum, i es parla d'un individu seropositiu.
Fase simptomàtica
L'ADN víric se separa del genoma del limfòcit i s'expressa, entrant en el cicle lític. S'originen noves molècules d'ARN i ADN que migren al citoplasma, on es codifiquen les proteïnes de la càpsida. Tras l'ensamblatge amb els respectius fragments d'ARN, els virus tracten d'abandonar la cèl·lula, arrossegant una porció de la seva membrana, constituint així la seva envoltura. El limfòcit llibera lentament virus fins que mor, i aquests virus infecten a altres limfòcits.
El nombre de limfòcits T disminueix fins que no pot generar una resposta immune cel·lular (menys de 200 limfòcits/mm³ de sang). Els limfòcits B, sense l'estímuls dels T, no produeixen suficients anticossos per a contrarestar al virus, per la qual cosa la resposta humoral també es veu afectada.
Llavors comença la fase simptomàtica o fase SIDA, en la qual el sistema immune està tan debilitat que les infeccions microbianes, inclús les oportunistes, es generalitzen. També es desenvolupen diversos tipus de càncer. El temps que passa entre l'entrada del virus i l'aparició dels primers símptomes de la SIDA pot oscil·lar entre un i deu anys.