Vincle d'aferrament i Situació Estranya d'Ainsworth: tipus d'aferrament

MagisteriActualitzat el 3,17 KB

Resum

El document explica el vincle d'aferrament, la connexió afectiva entre el nadó i les seves figures de referència, i presenta la tècnica de la Situació Estranya de Mary Ainsworth. També descriu els fases de l'experiment i els quatre tipus d'aferrament en la infància: segur, evasiu, d'oposició (ambivalent) i desorganitzat.

Punts clau

  • El vincle d'aferrament és la connexió afectiva entre el nadó i les persones que el cuiden i li proporcionen seguretat emocional.
  • Mary Ainsworth va desenvolupar la Situació Estranya per mesurar la seguretat de l'aferrament en infants d'entre 12 i 14 mesos.
  • L'experiment combina separacions i retrobaments amb la mare i la presència d'un estrany en un entorn desconegut.
  • L'aferrament segur es dona en el 65-70% dels casos i els infants busquen el contacte de la mare quan marxa i mostren alegria quan torna.
  • L'aferrament evasiu representa aproximadament el 20% dels casos i els infants no busquen la mare ni s'angoixen quan marxa.
  • L'aferrament d'oposició (ambivalent) es dona en el 10% dels infants i es caracteritza per la cerca i el rebuig alhora del contacte de la mare.
  • L'aferrament desorganitzat es caracteritza per conductes confuses i contradictòries i és el més insegur.

Posa't a prova

El Vincle d'Aferrament: Base de la Seguretat Emocional

El vincle d'aferrament és la connexió afectiva que estableix el nadó amb les persones que se n'ocupen, cobreixen les seves necessitats bàsiques, el cuiden i li proporcionen seguretat emocional. Aquestes persones, considerades figures d'aferrament, ofereixen un suport emocional constant i són aquelles a les quals l'infant recorrerà en cas de desconcert; generalment el pare o la mare. També pot haver-hi una jerarquia entre els pares i l'educadora, en què l'infant manifesta preferència per una d'elles i acudeix a les altres en el cas que la primera no hi sigui.

Mary Ainsworth i la Situació Estranya

Mary Ainsworth va experimentar per mesurar la seguretat de l'aferrament. La seva tècnica, la Situació Estranya, pretenia estudiar el comportament dels infants d'entre 12 i 14 mesos davant la presència d'un estrany en un entorn desconegut i amb presència o no de la mare. Partia de la idea que les reaccions dels infants durant els diferents episodis de l'experiment, en les separacions i en els retrobaments amb la mare, eren el reflex del sentiment de seguretat i confiança que dipositaven en la seva mare.

Fases de l'Experiment de la Situació Estranya

  1. L'experimentador (persona estranya) acompanya la mare i l'infant a una sala amb jocs i surt.
  2. La mare s'asseu i l'infant juga i explora l'entorn. Fins a quin punt l'infant utilitza la mare com a base segura?
  3. L'estrany entra a la sala, s'asseu i parla amb la mare.
  4. La mare surt i l'estrany es queda amb l'infant, juga amb ell i el consola si cal. Mostra ansietat? Com reacciona davant l'estrany?
  5. La mare torna, saluda l'infant, el consola si cal i l'estrany surt.
  6. La mare marxa i l'infant es queda sol. S'observa l'ansietat de separació.
  7. L'estrany torna i consola l'infant. Es pot consolar per un estrany?
  8. Torna la mare, saluda l'infant i el consola si cal.

Tipus d'Aferrament en la Infància

Aferrament Segur

Els infants amb aferrament segur es mostren ansiosos en el primer moment en què la mare surt i busquen el seu contacte, mostrant alegria quan torna. Aquest tipus d'aferrament es troba en el 65-70% dels casos.

Aferrament Evasiu

Els infants amb aferrament evasiu no fan cas a la mare quan hi és i no ploren ni s'intranquil·litzen quan marxa. No es mostren inquiets davant persones estranyes i quan la mare torna no la busquen. Representa aproximadament el 20% dels casos.

Aferrament D'oposició (o Ambivalent)

Els infants amb aferrament d'oposició busquen la proximitat de la mare, però no juguen ni exploren l'entorn. Quan la mare marxa s'angoixen molt i mantenen l'enuig quan torna, ploren i no se'ls pot consolar fàcilment. Busquen el seu contacte i el rebutgen alhora. Aquest tipus es dona en el 10% dels infants.

Aferrament Desorganitzat

Els infants amb aferrament desorganitzat són els més insegurs i desorientats. Tenen conductes confuses i contradictòries, mostrant patrons de comportament imprevisibles.

Descarregar

PDF Word HTML

Preguntes freqüents

Què és el vincle d'aferrament?

És la connexió afectiva que el nadó estableix amb les persones que el cuiden, cobreixen les seves necessitats bàsiques i li proporcionen seguretat emocional. Generalment és el pare o la mare.

En què consisteix la Situació Estranya d'Ainsworth?

És una tècnica experimental que observa la reacció d'infants d'entre 12 i 14 mesos davant separacions i retrobaments amb la mare i la presència d'un estrany en una sala desconeguda.

Quins són els tipus d'aferrament en la infància?

Segur, evasiu, d'oposició (o ambivalent) i desorganitzat. Cadascun es defineix per la manera com l'infant reacciona davant la separació i el retrobament amb la figura d'aferrament.

Posa't a prova

Targetes de repàs

Clica una targeta per veure la resposta.

Test

1. Qui va desenvolupar la tècnica de la Situació Estranya?
2. Quina edat aproximada tenien els infants estudiats amb la Situació Estranya?
3. Quin percentatge aproximat d'infants presenta aferrament segur?
4. Quina característica defineix l'aferrament d'oposició o ambivalent?
5. Quin tipus d'aferrament es considera el més insegur i desorientat?

Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.