Virgili: Vida i L'Eneida, l'epopeia inacabada
Vida de Virgili
Vida
Virgili va néixer el 15 d’octubre de 70 aC al llogaret d’Andes, prop de Màntua. El pare de Virgili era d’origen humil; segons uns, era terrissaire, segons altres, criat d’un viator. Després augmentaria la seva riquesa dedicant-se a l’explotació de fustes i la criança d’abelles. Els seus pares van decidir fer de Virgili un home il·lustrat, i el van enviar a Cremona per tal que cursés estudis de gramàtica fins als 16 anys, en què va prendre la toga viril.
Més tard va estudiar filosofia i retòrica a Milà i, finalment, a Roma. Es va introduir en el cercle de l’epicuri Soló de Nàpols, on va aprofundir amb l’ensenyament de Filodem en l’epicureisme i va arribar a concebre una gran admiració per la doctrina de Lucreci, la influència del qual es deixa sentir en algunes de les seves Bucòliques i Geòrgiques. Octavià, per recompensar els seus soldats després de la victòria de Filipos, va expropiar terres, entre les quals hi havia les de l’herència de Virgili. El seu amic Asini Polió, governador de la província i gran entusiasta dels poetes, va anar a Roma a veure Octavi i va aconseguir que se li prometés la restitució de la seva finca, però Polió va ser destituït i el poeta no va aconseguir més que promeses. Després de la publicació de les Bucòliques, el poeta va ser introduït en el cercle de Mecenes, qui li va regalar una casa a Roma i una villa a Nola. Amb prou feines visitava Roma, ja que no li agradava ser reconegut pel carrer i, davant aquest fet, acostumava a amagar-se a la casa més propera. A petició de Mecenes, va emprendre la composició de les Geòrgiques, que li va ocupar 7 anys. Després, a petició d’August, va escriure l’Eneida, a la qual va dedicar la resta de la seva vida, 11 anys segons els biògrafs. Va decidir marxar a Grècia i Àsia Menor per tal de donar l’últim acabat al seu poema als indrets on es localitzava la llegenda d’Eneas. August el va exigir que retornés a la pàtria, però pel camí va emmalaltir i va morir poc després a Brindisi el 21 de setembre de 19 aC a l’edat de 51 anys. Abans de morir, Virgili havia demanat que es cremés l’Eneida, però August va ordenar la seva publicació atenent-se a dues normes: treure el superflu i no afegir absolutament res.
L’Eneida
L'Eneida es divideix en dues parts. Els primers sis llibres, que segueixen de prop el model de l'Odissea, narren el viatge del protagonista cap a la península Itàlica, mentre que la segona part (llibres VII-XII), que s'inspira en la Ilíada, narra les guerres que van tenir lloc en aquest territori. Després d'invocar les muses, Virgili explica el ressentiment de la deessa Juno contra Troia; ella serà l'antagonista que intentarà evitar que Enees compleixi el seu destí: fundar una nova ciutat. La història comença enmig del mar i es recorda la caiguda de Troia amb el cavall de fusta i l'ordre de Venus cap a l'heroi. Els llibres II i III són relats dins del relat. Enees, a petició de Dido, conta la caiguda i el saqueig de Troia (llibre II) i les tribulacions patides per ell mateix des d'eixe esdeveniment (llibre III). Una tempesta fa desviar la flota cap a Cartago, on Enees i la reina Dido s'enamoren. Ell l'abandona a desgrat per complir la seva missió i la ira de la dona (que se suïcida) serà la causa mítica que explicarà l'enemistat entre Roma i Cartago a les guerres púniques. Enees baixa a l'inframón, on l'esperit del seu pare mort, Anquises, li explica el futur de Roma com a governant del món. Després arriba finalment a la regió del Latium i acaba la primera part. Juno instiga els habitants de la zona a començar una sèrie de guerres per tractar d'impedir l'èxit d'Enees. El líder rival s'anomena Turnus i traeix els pactes que li ofereixen. Mor en un combat individual contra el protagonista, que venja la mort del seu millor amic clavant-li una llança a la cama. L'obra roman inacabada per la mort de Virgili, sense completar el matrimoni amb Lavínia que donaria lloc a la raça romana, com s'explica a les profecies.