Viroides, prions i protozous: característiques i malalties
Els viroides
Estan associats amb determinades malalties de plantes, com la patata. Cada viroide es compon d'una petita molècula d'ARN de forma circular i monocatenària, que no està protegida per cap tipus de coberta.
La infecció per viroides generalment causa una atròfia en el creixement de la planta, a la qual s'afegeix un desenvolupament anormal de tiges i fulles. Una infecció per viroides (la malaltia anomenada cadang-cadang) ha estat la causant de la desaparició gairebé total dels cocoters en moltes zones de les illes Filipines.
Els prions
Són únicament molècules de proteïna. Un dels prions estudiats posseeix 250 aminoàcids a la cadena i té una mida 100 vegades més petita que els virus més reduïts. Els prions, tot i que no tenen àcids nucleics, són capaços d'autoreplicar-se dins de les cèl·lules, de manera que es postula la possibilitat que activin un gen de l'ADN hoste perquè codifiqui proteïnes del prió.
S'ha constatat que els prions són proteïnes amb la mateixa o gairebé la mateixa seqüència d'aminoàcids que una proteïna normal, però que tenen una forma espacial diferent. Els prions són capaços d'induir les proteïnes normals de la cèl·lula a adoptar la forma del prió. Generalment, els prions són proteïnes de membrana de les neurones, per això solen provocar malalties neurodegeneratives. Els prions són resistents a tractaments físics i químics.
La síndrome de Creutzfeldt-Jakob és la malaltia humana més coneguda causada per un prió. Es caracteritza per períodes d'incubació d'uns quants mesos o anys, als quals segueix una ràpida degradació del sistema nerviós de la persona afectada, que mor al cap d'un any d'haver-se-li detectat els primers símptomes. L'encefalopatia espongiforme bovina o mal de les vaques boges és un cas de prió similar a la síndrome que acabem de descriure.
Protozous
Són microorganismes unicel·lulars, eucariotes i heteròtrofs, que no posseeixen membrana de secreció (paret cel·lular). Tenen capacitat de desplaçament, presenten sensibilitat davant diferents estímuls i la forma de capturar l'aliment i el seu metabolisme són semblants als animals. Algunes espècies poden formar colònies de diversos individus.
La mida dels protozous pot oscil·lar de 3 a 800 µm. Viuen en ambients aquàtics o terrestres molt humits i generalment tenen vida lliure. Alguns són comensals, viuen sobre altres organismes sense provocar-los cap mal, i altres són paràsits, com els apicomplexos o esporozous.
Locomoció i alimentació
- Desplaçament: poden utilitzar pseudopodis, cilis o flagels.
- Alimentació: es poden alimentar de bacteris, d'algues unicel·lulars, d'altres protozous, d'invertebrats microscòpics com els rotífers o simplement de matèria orgànica.
Reproducció dels protozous
La reproducció dels protozous és asexual i generalment pot tenir lloc de dues maneres:
- Divisió binària: a partir d'un protozou es produeixen dos individus genèticament idèntics. Aquest procés és semblant a la mitosi de les cèl·lules d'animals pluricel·lulars.
- Divisió múltiple o esporulació: és la formació de nombrosos protozous fills a partir d'un de sol, fet que permet a aquests protozous parasitar nombroses cèl·lules de l'hoste en un curt període de temps. Aquest tipus de reproducció té lloc només en els apicomplexos.
En els ciliòfors es du a terme un fenomen de sexualitat anomenat conjugació, que consisteix en la fusió temporal de dos individus, seguida d'un intercanvi de part del seu DNA, per donar lloc a la formació d'altres dos individus amb un genoma una mica diferent de l'original. D'aquesta manera s'afavoreix la variabilitat genètica de l'espècie.