Les Virtuts Cardinals de Plató: Justícia a la Ciutat i l'Ànima
El concepte de virtut fa referència a l'excel·lència d’una cosa. Segons la filosofia clàssica, especialment la platònica, sabem que una ciutat gaudeix de justícia quan és prudent, valerosa, moderada i justa. Això significa que les quatre virtuts cardinals són complides per qui pertoca en cada estament social.
Les Quatre Virtuts Cardinals de la Ciutat Justa segons Plató
Les quatre virtuts essencials per a una ciutat justa són:
Temprança
La temprança es defineix com el desig voluptuós delimitat i ordenat per la raó. Amb la temprança, l'individu esdevé “l’amo de si mateix”, on la part racional domina sobre els plaers. Així doncs, les decisions col·lectives en la ciutat s’han de basar en la racionalitat. La temprança s’ha d’aplicar a tots els habitants de la ciutat perquè aquesta pugui ser considerada una ciutat temperada.
Valor
El valor és la força i la perseverança en tota circumstància de l’opinió sobre les coses que han de ser temudes i les que no. Qui decideix què ha de ser temut són els legisladors. Només cal que una part de la població posseeixi aquesta virtut: només els guardians i els filòsofs governants han de ser valents perquè la ciutat pugui ser denominada valerosa.
Prudència
La prudència és la virtut que permet a la ciutat encertar en les seves decisions, és a dir, raonar i decidir correctament. Aquesta virtut és pròpia exclusivament dels governants de la ciutat. Per tant, només cal que els filòsofs siguin prudents perquè la ciutat pugui ser anomenada prudent.
Justícia
La justícia és la virtut que fa possible i conserva les tres virtuts anteriors. En una ciutat justa, cadascú fa allò que li pertoca. En canvi, si els seus integrants fan allò que no els correspon, la ciutat serà injusta.
El Crim de Trastocar l'Ordre Just
Sòcrates i Plató arriben a afirmar que el crim més gran que es pot cometre dins d’una ciutat és trastocar l’ordre just: que algú sense la competència adequada pretengui suplantar a qui realment és competent.
L'Analogia de la Justícia: Ciutat i Individu
Plató afirma que aquests coneixements virtuosos s’han d’aplicar també a l’individu, sostenint que l’home just no serà diferent de la ciutat justa. Per il·lustrar-ho, estableix una analogia entre la justícia col·lectiva i la individual:
Justícia Col·lectiva (Ciutat)
En la ciutat justa, cadascú fa el que li correspon. És una ciutat on els filòsofs governen, i on els guardians i els treballadors accepten el seu poder i la seva funció.
Justícia Individual (Ànima)
En l’ànima de cada individu, ha de passar el mateix que a la ciutat. La raó ha de governar la part irascible (les passions nobles, el coratge) i la part concupiscible (els desigs i plaers).